AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Santaló no va aconseguir reorganitzar las comunitats catalanes a Amèrica.
Els seus intents per reconstituir el Consell després de 1943 també van quedar en
res. Entre 1941 i 1943, Santaló va intentar reconstituir una institució similar al
CNC de Londres, però el seu Consell de Mèxic sempre va estar destinat al fracàs,
ja que no podia comptar amb el suport dels dirigents del CNC de Londres ni de
les comunitats catalanes d’Amèrica Llatina. Per molt que Santalñ hagués volgut
exercir el poder que Irla li havia entregat formalment, la legitimat del seu
lideratge no era acceptada i el seu suport es reduïa als membres d’ERC a França.
Per tant, no va aconseguir posar en pràctica la seva política.9 Bosch i Gimpera
explicava el fracàs de Santaló: «Crec que Santaló té la culpa del fracàs de
l’organitzaciñ dels catalans a Amèrica Llatina. Santalñ no ha sabut resoldre el
problema. (...) D’altra banda, també he lamentat molt el vostre silenci, ja que
cadascú l’ha interpretat a la seva pròpia manera».10 L’any 1943, era clar que la
delegació de Santaló havia fracassat principalment degut a la manca de suport
dels catalans a Mèxic, que encara obeïen a la direcció del CNC de Pi i Sunyer a
Londres. Si Santaló hagués aconseguit integrar Pi i Sunyer en la seva delegació,
les coses podrien haver estat diferents, però Pi i Sunyer havia rebutjat la seva
oferta.
El fracàs del Consell de Santaló (1941-1943) va deixar un buit institucional.
Bosch i Gimpera va explicar a Pi i Sunyer que les crides a reconstituir el Consell
de Londres havien augmentat el 1943. «A Londres, els elements del Casal Català
demanaven que reconstituíssim el Consell. Des d’arreu d’Amèrica ens
reclamaven el mateix: Mèxic, Argentina, Xile, Colòmbia, Nova York».11
D’aquesta manera, el 1944, Pi i Sunyer va intentar reconstituir el Consell
després de rebre el suport de l’oposiciñ catalanista amb base a Catalunya.12 Les
esperances que el nou Consell pogués esdevenir un cop més la principal
institució representativa del catalanisme es van renovar.13 El fet que Catalunya
continués sense cap organització que representés els seus interessos va ser la
principal motivació per a la reconstitució del Consell.14 El nou Consell
afirmava:15 «La tasca de la recuperació de Catalunya és complicada i dura, però
no supera la nostra capacitat i la nostra força. (...) Catalans, és l’hora de recuperar
Catalunya».16
El nou Consell va anunciar la seva reestructuraciñ el 24 d’agost de 1944 a
Londres (Declaració del Consell Nacional de Catalunya), tot rebutjant el projecte
polític de Santaló.17 El nou Consell tenia en compte la seva antiga política però
radicalitzava el missatge, amb una defensa oberta del dret d’autodeterminaciñ i
un concepte d’estructura federal per a Espanya.18 L’objectiu final era
l’estructuraciñ d’una federaciñ dels Països Catalans. La idea d’una federaciñ de
nacions arribava al punt de proposar la creaciñ d’un Comunitat de Nacions
Ibèriques.19 Alguns elements de la Declaració de 1944 ja havien estat presents el
1940, però la situació internacional havia canviat considerablement. El nou
Consell trencava amb la política de la Generalitat. El reconstituït Consell també
intentava mantenir relacions amb els catalans als Estats Units, com afirmava Pi i
Sunyer: