AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
A Amèrica Llatina, com a tot arreu, els catalans van fomentar la unió amb<br />
els bascos, que tenien millors recursos i estaven més units. A més, l’arribada<br />
d’Aguirre a terres americanes va anunciar i va iniciar un <strong>de</strong>senvolupament<br />
substancial <strong>de</strong> les relacions entre catalans i bascos.54 Un document trobat a<br />
Poblet parlava <strong>de</strong> les relacions entre catalans i bascos a Amèrica Llatina: «Els<br />
catalans i els bascos actuen conjuntament en diverses repúbliques americanes, <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s per <strong>de</strong>cisió espontània i <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s per l’acciñ intel·ligent <strong>de</strong> les<br />
organitzacions que representen tots dos col·lectius».55<br />
Galeuzka també es va intentar posar en pràctica a Amèrica Llatina.<br />
L’objectiu <strong>de</strong>l projecte era organitzar un país fe<strong>de</strong>ral, assolir la sobirania <strong>de</strong><br />
Catalunya, el País Basc i Galícia. A continuaciñ s’inclou un fragment <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>claració <strong>de</strong> Galeuzka escrita a Argentina:<br />
«Els pobles basc, català i gallec volen convergir en una acció comuna<br />
en favor <strong>de</strong>l restabliment <strong>de</strong> la sobirania nacional recolzada per un sistema<br />
fe<strong>de</strong>ral que la convertiria en duradora i estable. (...) Un Directori intentarà<br />
organitzar aquest moviment que s’anomenarà Galeuzka. (...) El Directori<br />
també proclamarà el seu suport als següents principis bàsics: sobirania <strong>de</strong><br />
cada nació peninsular, compatible amb una fe<strong>de</strong>ració; forma <strong>de</strong> govern<br />
<strong>de</strong>mocràtica i republicana; <strong>política</strong> exterior efectiva. (...) Les organitzacions<br />
Partido Nacionalista Vasco, Solidaridad <strong>de</strong> Trabajadores Vascos, Partido<br />
Galleguista, Esquerra Republicana <strong>de</strong> Catalunya, Estat Català, Partit<br />
Socialista Català, Comunitat Catalana i Unió <strong>de</strong> Catalans In<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts<br />
<strong>de</strong>claren que arriben a un pacte sota les següents bases: s’oposaran a<br />
qualsevol intent <strong>de</strong> restauració monàrquica, antipopular o anti<strong>de</strong>moràtica;<br />
<strong>de</strong>claren que Euzkadi, Galícia i Catalunya són tres nacions in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts;<br />
<strong>de</strong>manen un règim <strong>de</strong>mocràtic i republicà basat en el respecte i la llibertat <strong>de</strong><br />
l’ésser humà, i s’inspiren en els principis <strong>de</strong> justícia social. (...) Per tal<br />
d’acomplir totes aquestes premisses, constitueixen una organització<br />
<strong>de</strong>nominada Galeuzka, que comprèn les representacions basca, catalana i<br />
gallega».56<br />
Molts <strong>de</strong>ls projectes <strong>de</strong> Galeuzka es van redactar (principalment en forma <strong>de</strong><br />
manifests) als anys quaranta, a Europa i a Amèrica. Invariablement, els projectes<br />
no van aconseguir enlairar-se.<br />
Problemes d’organització a Amèrica Llatina<br />
L’organitzaciñ <strong>de</strong> les comunitats a Amèrica Llatina va patir tota una sèrie <strong>de</strong><br />
problemes. En primer lloc, la comunicació entre Europa i Amèrica era difícil. El<br />
viatge entre els dos continents va resultar ser mot costñs d’organitzar. Pi i Sunyer<br />
explicava les dificultats <strong>de</strong>l catalans que provaven <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar França per<br />
Amèrica:57