AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

L’establiment de l’oposició antifranquista
L’oposiciñ a Franco comprenia l’oposiciñ dintre del règim (monàrquics,
falangistes) i la de fora del règim (socialistes, republicans, comunistes i
anarquistes), a més dels bascos, gallecs i catalans que lluitaven per les seves
aspiracions nacionals. En tots els casos, es va formar una oposició a Espanya i
una altra a l’exili.106 L’oposiciñ interna al règim es nodria dels que havien
recolzat la rebel·liñ militar però no estaven d’acord amb la monopolitzaciñ del
poder per part de Franco després de la seva victòria a la guerra civil. Entre
aquests hi havia els monàrquics (que confiaven en la restauració de la monarquia
una vegada Franco arribés al poder) i els falangistes que esperaven fer-se amb
una part del poder.
Un nombre d’escriptors com Javier Tusell, Luis María Ansñn i José María
Toquero han argumentat que l’oposiciñ més important a Franco va provenir del
sector monàrquic, pel fet que els aliats desitjaven, per damunt de tot, un règim
estable a Espanya, i la corona podria haver atret un suport més fiable que la
República. D’altra banda, Franco s’enfrontava a una considerable pressiñ per
part de l’exèrcit i les classes conservadores per restaurar la monarquia.107 El
ministre d’exteriors italià, Ciano, va ser testimoni d’aquesta pressiñ: «Serrano
Súñer havia viatjat a Suïssa, on resideix ara el Rei. La monarquia no solucionaria
res, però tots els espanyols la volen. Per tant, hem de fer un seguiment d’aquest
viatge».108
La participació monàrquica en la coalició reaccionària de juliol de 1936 va
sorgir de la expectativa raonable que la insurrecció militar conduiria a la
restauració de la monarquia. La participació dels monàrquics va ser decisiva per
a la victòria de Franco en la Guerra Civil. Com que Franco no adoptava una
postura concreta en relació a la restauració de la monarquia un cop acabada la
guerra, l’oposiciñ monàrquica va començar a créixer.109 Franco es va assegurar
que els monàrquics rellevants fossin allunyats dels llocs de responsabilitat. A
més, Franco comptava amb el suport fonamental de l’Església i l’Exèrcit. En
termes numèrics, l’oposiciñ monàrquica no va ser de gran conseqüència, i la seva
composició no era en absolut homogènia.110