20.04.2013 Views

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

L’establiment <strong>de</strong> l’oposició antifranquista<br />

L’oposiciñ a Franco comprenia l’oposiciñ dintre <strong>de</strong>l règim (monàrquics,<br />

falangistes) i la <strong>de</strong> fora <strong>de</strong>l règim (socialistes, republicans, comunistes i<br />

anarquistes), a més <strong>de</strong>ls bascos, gallecs i catalans que lluitaven per les seves<br />

aspiracions nacionals. En tots els casos, es va formar una oposició a Espanya i<br />

una altra a l’exili.106 L’oposiciñ interna al règim es nodria <strong>de</strong>ls que havien<br />

recolzat la rebel·liñ militar però no estaven d’acord amb la monopolitzaciñ <strong>de</strong>l<br />

po<strong>de</strong>r per part <strong>de</strong> Franco <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la seva victòria a la guerra civil. Entre<br />

aquests hi havia els monàrquics (que confiaven en la restauració <strong>de</strong> la monarquia<br />

una vegada Franco arribés al po<strong>de</strong>r) i els falangistes que esperaven fer-se amb<br />

una part <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r.<br />

Un nombre d’escriptors com Javier Tusell, Luis María Ansñn i José María<br />

Toquero han argumentat que l’oposiciñ més important a Franco va provenir <strong>de</strong>l<br />

sector monàrquic, pel fet que els aliats <strong>de</strong>sitjaven, per damunt <strong>de</strong> tot, un règim<br />

estable a Espanya, i la corona podria haver atret un suport més fiable que la<br />

República. D’altra banda, Franco s’enfrontava a una consi<strong>de</strong>rable pressiñ per<br />

part <strong>de</strong> l’exèrcit i les classes conservadores per restaurar la monarquia.107 El<br />

ministre d’exteriors italià, Ciano, va ser testimoni d’aquesta pressiñ: «Serrano<br />

Súñer havia viatjat a Suïssa, on resi<strong>de</strong>ix ara el Rei. La monarquia no solucionaria<br />

res, però tots els espanyols la volen. Per tant, hem <strong>de</strong> fer un seguiment d’aquest<br />

viatge».108<br />

La participació monàrquica en la coalició reaccionària <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1936 va<br />

sorgir <strong>de</strong> la expectativa raonable que la insurrecció militar conduiria a la<br />

restauració <strong>de</strong> la monarquia. La participació <strong>de</strong>ls monàrquics va ser <strong>de</strong>cisiva per<br />

a la victòria <strong>de</strong> Franco en la Guerra Civil. Com que Franco no adoptava una<br />

postura concreta en relació a la restauració <strong>de</strong> la monarquia un cop acabada la<br />

guerra, l’oposiciñ monàrquica va començar a créixer.109 Franco es va assegurar<br />

que els monàrquics rellevants fossin allunyats <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> responsabilitat. A<br />

més, Franco comptava amb el suport fonamental <strong>de</strong> l’Església i l’Exèrcit. En<br />

termes numèrics, l’oposiciñ monàrquica no va ser <strong>de</strong> gran conseqüència, i la seva<br />

composició no era en absolut homogènia.110

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!