AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

«El Front Nacional de Catalunya es va fundar tot agrupant elements
dels antics partits demòcrates republicans. Consistia en una enèrgica protesta
contra Franco i una afirmació del nacionalisme català. (...) El FNC també
s’encarregava d’ajudar els refugiats per arribar a França des d’Espanya».32
El FNC no renunciava a la lluita armada, però es concentrava més aviat en el
desenvolupament de serveis secrets per ajudar la resistència francesa i els aliats;
hi havia l’esperança que els aliats retornarien el favor tot eliminant Franco en
acabar la Segona Guerra Mundial. Els serveis es van establir amb la col·laboració
dels serveis secrets del Regne Unit i el servei d’intel·ligència de l’estat francès.
Fonamentalment duien a terme operacions d’informaciñ militar.33 Uns
mecanismes de propaganda sòlids eren fonamentals per transmetre una imatge
positiva del nacionalisme català dintre d’Espanya i per internacionalitzar la causa
catalana. Així, a començaments dels anys quaranta, el FNC no va desenvolupar
un programa antifranquista, sinó que es va dedicar més aviat a ajudar els aliats.
Les formes d’oposiciñ i les activitats empreses pels catalans exiliats a França van
consistir majoritàriament en la provisiñ de serveis d’informaciñ, propaganda,
activitats culturals, recolzament dels aliats i ajuda als refugiats.
Els membres del FNC van tornar a travessar la frontera francesa i es van
instal·lar a Barcelona de 1942 en endavant. Els seus objectius polítics eventuals
coincidien amb els del Consell Nacional de Catalunya, que cercava reestructurar
Espanya en una confederaciñ d’estats lliures, mitjançant l’aboliciñ del pacte
constitucional de 1931 i la implantació del dret de autodeterminació.34
En el terreny cultural, la repressió franquista contra el nacionalisme català va
ser eficient, i va obstruir de manera significativa el desenvolupament de la
cultura catalana en aquest període. Potser el fet més visible va ser la prohibició
per part de Franco de l’ús de la llengua catalana, però la repressiñ cultural del
règim apuntava a totes les institucions i tradicions catalanes, i va ser altament
efectiva.35 Els recursos eren limitats, però l’oposiciñ va fer el possible per
mantenir viva la cultura catalana. Es van dur a terme activitats culturals
juntament amb les purament polítiques.36 Josep Maria Ainaud de Lasarte afirma
que els grups catalanistes sovint feien el doble joc cultural i polític, i les dues
lluites anaven juntes i no es podien discernir fàcilment.37
Una important organització creada per refugiats catalans a França va ser el
Consell Nacional de Catalunya, compost per importants personalitats
intel·lectuals i promogut pels líders d’ERC. Pompeu Fabra, Antoni Rovira i
Virgili, Jaume Serra Hunter, Jaume Pi i Sunyer i Josep Pous i Pagès van
encapçalar el Consell, fundat el 1940. L’ajuda als refugiats consistia
principalment en ajudar els que volien sortir d’Espanya i passar a França o més
tard al Regne Unit o a Amèrica. Algunes institucions republicanes van aportar
ajuda econòmica.