AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Entre les raons externes del fracàs del catalanisme hi havia la perillosa
situació en la qual es van trobar els catalans després de la Guerra Civil i la brutal
eficiència de la maquinaria de repressió franquista. Com hem descrit
principalment en el primer capítol, la repressió franquista va impedir la
comunicació entre els diversos centres del nacionalisme català i va exercir un
impacte encara més gran en la moral i les activitats del que les forces d’oposiciñ
havien esperat. La manca d’organitzaciñ dels altres grups d’antifranquistes i la
seva incapacitat per arribar a acords o fer concessions, similar a la
desorganització en el si dels catalans, també van contribuir al fracàs del
catalanisme.
Un factor àmpliament discutit en el fracàs de l’oposiciñ catalanista a Franco
és la no intervenció del victoriós bàndol aliat, contràriament al que molts havien
esperat. Com es descriu en el sisè i setè capítols, el suport aliat semblava
probable (per exemple, després de la signatura de la Carta de l’Atlàntic l’agost de
1941, que defensava la democràcia i l’autodeterminaciñ i declarava que els aliats
restablien la llibertat en els casos on hagués estat eliminada), però en acabar la
guerra aquesta possibilitat es va esvair.