AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La Llei de Contractes de Conreu, aprovada el 12 de juny de 1934, va ser la
primera reforma social del parlament català. La llei afavoria els «rabassaires»62,
pagesos arrendataris que treballaven les seves propietats com a unitats familiars,
sovint durant diverses generacions i contractant treballadors addicionals només
en època de collita. Aquests pagesos havien patit les conseqüències de la baixada
dels preus de mercat. La Llei de Contractes de Conreu estipulava el nivell
d’arrendament aplicable a aquestes terres, i garantia la permanència dels
rabassaires tot donant-los l’opciñ de comprar la terra que treballaven si així ho
desitjaven, en cas que haguessin treballat aquesta terra durant més de vuit anys.
L’any 1851, els terratinents catalans de Barcelona van crear l’Institut Agrícola
Català de Sant Isidre per defensar-se dels rabassaires.
Aquesta llei es va convertir en el tema principal de negociacions entre
Madrid i Barcelona. Tanmateix, el setembre de 1934, José María Gil Robles63
va deixar clar que el nou govern de la CEDA no acceptaria la Llei de Contractes
de Conreu, i més endavant va suprimir tot el poder polític de la Generalitat.64
El parlament català va aprovar la llei una vegada més mentre la Unió de
Rabassaires s’encarregava d’agitar la pagesia. L’estiu de 1934, semblava que les
negociacions progressaven. La Llei de Contractes de Conreu va ser acceptada
finalment l’octubre de 1934. Es va concedir una amnistia als pagesos, cosa que
va estabilitzar la situació a Catalunya, tot i que la crisi econòmica continuava
empitjorant.
El 4 d’octubre de 1934, Lerroux va formar un govern que incloïa tres
ministres de la CEDA. Els socialistes van declarar una vaga nacional, recolzada a
Astúries per Alianza Obrera.65 A Catalunya, la Generalitat va proclamar la
República Catalana.66 Companys va rebre pressions de diversos bàndols,
inclosos els nacionalistes catalans radicals. Estat Català va empitjorar les
relacions amb Madrid.67 D’altra banda, Alianza Obrera va recolzar les
reivindicacions dels rabassaires. El 6 d’octubre, Companys va proclamar l’estatut
català dintre de la república federal espanyola. Pocs minuts després de la
declaració de Companys, Lerroux va ordenar el final de la rebel·lió a Catalunya.
Poques hores més tard, Companys es va rendir a l’exèrcit. La rebel·liñ d’octubre
va ser un pas enrere per a l’autonomia catalana. El Parlament va ser clausurat,
l’Estatut es va suspendre, el control dels afers laborals i l’ordre públic van
revertir al poder central, i la Llei de Contractes de Conreu va ser anul·lada.68
El tractament dispensat per la dreta a Catalunya durant la suspensió de
l’Estatut va preparar el terreny per a la victòria del Front Popular69 a la regió en
les eleccions generals del 16 de febrer de 1936. L’esquerra va aconseguir el 60
per cent dels vots, l’Estatut va ser restituït i Companys i els seus seguidors van
recuperar els seus llocs a la Generalitat al març. La Lliga va tornar al parlament
català com a oposiciñ durant quatre mesos. Mentrestant, el populisme d’ERC, i el
seu domini del nacionalisme català gràcies a al seu poder a la Generalitat, va
accelerar enormement la difusió del nacionalisme català sota la República. ERC
mantenia un grau de control de l’aparell polític i de part de l’administraciñ, i
comptava amb el suport dels intel·lectuals catalans i d’alguns anarquistes.70