AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
A més, hi havia diferències clares entre els catalans <strong>de</strong>l Regne Unit i els <strong>de</strong><br />
França; els darrers no acceptaven el li<strong>de</strong>ratge <strong>de</strong>l grup britànic. L’ocupaciñ<br />
alemanya <strong>de</strong> França i l’èxo<strong>de</strong> al Regne Unit va afegir un altre nucli <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
catalanista, a més <strong>de</strong>ls d’Espanya i França. Tots tres lluitarien per la<br />
preeminència. També hi havia una inconsistència d’objectius polítics entre els<br />
catalans. Mentre que el FNC estava unit entorn <strong>de</strong> la figura <strong>de</strong> Companys i la<br />
Generalitat, el CNC es basava en el rebuig a la constituciñ <strong>de</strong> 1931 i a l’estatut <strong>de</strong><br />
1932 (acceptats per la Generalitat), i exigia la in<strong>de</strong>pendència total per a<br />
Catalunya. Evi<strong>de</strong>ntment, el fracàs <strong>de</strong> l’exili francès havia encoratjat una certa<br />
radicalització <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l CNC, ja que la <strong>política</strong> <strong>de</strong> consens <strong>de</strong>l FNC a<br />
França havia quedat en res. També es pot argumentar que el CNC es radicalitzés<br />
perquè semblava que una nova Europa posterior a la Segona Guerra Mundial<br />
faria possible qualsevol cosa en el marc d’una constituciñ fe<strong>de</strong>ral.<br />
Les diferències polítiques entre el FNC i el CNC eren essencialment les<br />
mateixes que separaven l’esquerra europea «en armes» (amb la seva i<strong>de</strong>a d’una<br />
nova Europa socialment igualitària) <strong>de</strong> l’aposta (majoritàriament) angloamericana<br />
d’un «acord» molt més conservador <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Segona Guerra<br />
Mundial. Segons aquest raonament, evi<strong>de</strong>ntment, el FNC era molt més «radical»<br />
que el CNC. De fet, el rebuig <strong>de</strong>l CNC <strong>de</strong> la constitució republicana <strong>de</strong> 1931 i <strong>de</strong><br />
l’estatut català <strong>de</strong> 1932 es <strong>de</strong>vien precisament al conservadorisme subjacent <strong>de</strong>l<br />
CNC.<br />
En una reuniñ <strong>de</strong> tots el lí<strong>de</strong>rs d’ERC a Nîmes l’any 1941, Josep Irla, Joan<br />
Sauret62 i Miquel Santaló63 van discutir la manera <strong>de</strong> neutralitzar el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l<br />
CNC amb base a Londres. L’estratègia acordada va consistir en enviar Santaló a<br />
Mèxic, tot dotant-li <strong>de</strong>ls po<strong>de</strong>rs <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt Irla; Pi i Sunyer va perdre legitimat,<br />
ja que el CNC <strong>de</strong>l Regne Unit existia sobre la base que Irla era incapaç d’exercir<br />
el seu po<strong>de</strong>r. La direcciñ <strong>de</strong> l’oposiciñ catalanista va ser incapaç <strong>de</strong> posar-se<br />
d’acord en qui havia <strong>de</strong> representar el moviment, en el lloc i en la persona, cosa<br />
que va minvar tremendament la seva legitimitat i efectivitat. Els comunistes<br />
també van provar <strong>de</strong> neutralitzar el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l CNC64, primer mitjançant les<br />
cartes <strong>de</strong> Joan Comorera, el principal lí<strong>de</strong>r comunista, i <strong>de</strong>sprés l’any 1941,<br />
mitjançant un llarg document en el qual la <strong>política</strong> <strong>de</strong>l CNC es presentava com a<br />
gairebé feixista.65<br />
Un darrer problema que assetjava el nacionalisme català al Regne Unit va<br />
ser la qüestiñ econòmica. L’evacuació <strong>de</strong> França al Regne Unit va ser<br />
organitzada pel SERE i pel JARE, les dues organitzacions econòmiques<br />
republicanes que havien organitzat primerament l’exili francès. La diplomàcia<br />
catalana amb ambdues institucions era crucial, <strong>de</strong>gut a la rivalitat existent entre<br />
elles i perquè l’ajuda econòmica d’ambdues parts era una necessitat fonamental.<br />
El SERE va donar una ajuda molt necessària per pagar els vaixells <strong>de</strong> refugiats<br />
d’Europa a Amèrica <strong>de</strong>l Nord, com també ho va fer el JARE mitjançant el seu<br />
presi<strong>de</strong>nt català, Lluís Nicolau d’Olwer.66 Tot i l’ajuda republicana, els catalans<br />
mai no van arribar a resoldre plenament els seus problemes econòmics.67