AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

A més, hi havia diferències clares entre els catalans del Regne Unit i els de
França; els darrers no acceptaven el lideratge del grup britànic. L’ocupaciñ
alemanya de França i l’èxode al Regne Unit va afegir un altre nucli de poder
catalanista, a més dels d’Espanya i França. Tots tres lluitarien per la
preeminència. També hi havia una inconsistència d’objectius polítics entre els
catalans. Mentre que el FNC estava unit entorn de la figura de Companys i la
Generalitat, el CNC es basava en el rebuig a la constituciñ de 1931 i a l’estatut de
1932 (acceptats per la Generalitat), i exigia la independència total per a
Catalunya. Evidentment, el fracàs de l’exili francès havia encoratjat una certa
radicalització del punt de vista del CNC, ja que la política de consens del FNC a
França havia quedat en res. També es pot argumentar que el CNC es radicalitzés
perquè semblava que una nova Europa posterior a la Segona Guerra Mundial
faria possible qualsevol cosa en el marc d’una constituciñ federal.
Les diferències polítiques entre el FNC i el CNC eren essencialment les
mateixes que separaven l’esquerra europea «en armes» (amb la seva idea d’una
nova Europa socialment igualitària) de l’aposta (majoritàriament) angloamericana
d’un «acord» molt més conservador després de la Segona Guerra
Mundial. Segons aquest raonament, evidentment, el FNC era molt més «radical»
que el CNC. De fet, el rebuig del CNC de la constitució republicana de 1931 i de
l’estatut català de 1932 es devien precisament al conservadorisme subjacent del
CNC.
En una reuniñ de tots el líders d’ERC a Nîmes l’any 1941, Josep Irla, Joan
Sauret62 i Miquel Santaló63 van discutir la manera de neutralitzar el poder del
CNC amb base a Londres. L’estratègia acordada va consistir en enviar Santaló a
Mèxic, tot dotant-li dels poders del president Irla; Pi i Sunyer va perdre legitimat,
ja que el CNC del Regne Unit existia sobre la base que Irla era incapaç d’exercir
el seu poder. La direcciñ de l’oposiciñ catalanista va ser incapaç de posar-se
d’acord en qui havia de representar el moviment, en el lloc i en la persona, cosa
que va minvar tremendament la seva legitimitat i efectivitat. Els comunistes
també van provar de neutralitzar el poder del CNC64, primer mitjançant les
cartes de Joan Comorera, el principal líder comunista, i després l’any 1941,
mitjançant un llarg document en el qual la política del CNC es presentava com a
gairebé feixista.65
Un darrer problema que assetjava el nacionalisme català al Regne Unit va
ser la qüestiñ econòmica. L’evacuació de França al Regne Unit va ser
organitzada pel SERE i pel JARE, les dues organitzacions econòmiques
republicanes que havien organitzat primerament l’exili francès. La diplomàcia
catalana amb ambdues institucions era crucial, degut a la rivalitat existent entre
elles i perquè l’ajuda econòmica d’ambdues parts era una necessitat fonamental.
El SERE va donar una ajuda molt necessària per pagar els vaixells de refugiats
d’Europa a Amèrica del Nord, com també ho va fer el JARE mitjançant el seu
president català, Lluís Nicolau d’Olwer.66 Tot i l’ajuda republicana, els catalans
mai no van arribar a resoldre plenament els seus problemes econòmics.67