20.04.2013 Views

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

A més, hi havia diferències clares entre els catalans <strong>de</strong>l Regne Unit i els <strong>de</strong><br />

França; els darrers no acceptaven el li<strong>de</strong>ratge <strong>de</strong>l grup britànic. L’ocupaciñ<br />

alemanya <strong>de</strong> França i l’èxo<strong>de</strong> al Regne Unit va afegir un altre nucli <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />

catalanista, a més <strong>de</strong>ls d’Espanya i França. Tots tres lluitarien per la<br />

preeminència. També hi havia una inconsistència d’objectius polítics entre els<br />

catalans. Mentre que el FNC estava unit entorn <strong>de</strong> la figura <strong>de</strong> Companys i la<br />

Generalitat, el CNC es basava en el rebuig a la constituciñ <strong>de</strong> 1931 i a l’estatut <strong>de</strong><br />

1932 (acceptats per la Generalitat), i exigia la in<strong>de</strong>pendència total per a<br />

Catalunya. Evi<strong>de</strong>ntment, el fracàs <strong>de</strong> l’exili francès havia encoratjat una certa<br />

radicalització <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l CNC, ja que la <strong>política</strong> <strong>de</strong> consens <strong>de</strong>l FNC a<br />

França havia quedat en res. També es pot argumentar que el CNC es radicalitzés<br />

perquè semblava que una nova Europa posterior a la Segona Guerra Mundial<br />

faria possible qualsevol cosa en el marc d’una constituciñ fe<strong>de</strong>ral.<br />

Les diferències polítiques entre el FNC i el CNC eren essencialment les<br />

mateixes que separaven l’esquerra europea «en armes» (amb la seva i<strong>de</strong>a d’una<br />

nova Europa socialment igualitària) <strong>de</strong> l’aposta (majoritàriament) angloamericana<br />

d’un «acord» molt més conservador <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Segona Guerra<br />

Mundial. Segons aquest raonament, evi<strong>de</strong>ntment, el FNC era molt més «radical»<br />

que el CNC. De fet, el rebuig <strong>de</strong>l CNC <strong>de</strong> la constitució republicana <strong>de</strong> 1931 i <strong>de</strong><br />

l’estatut català <strong>de</strong> 1932 es <strong>de</strong>vien precisament al conservadorisme subjacent <strong>de</strong>l<br />

CNC.<br />

En una reuniñ <strong>de</strong> tots el lí<strong>de</strong>rs d’ERC a Nîmes l’any 1941, Josep Irla, Joan<br />

Sauret62 i Miquel Santaló63 van discutir la manera <strong>de</strong> neutralitzar el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l<br />

CNC amb base a Londres. L’estratègia acordada va consistir en enviar Santaló a<br />

Mèxic, tot dotant-li <strong>de</strong>ls po<strong>de</strong>rs <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt Irla; Pi i Sunyer va perdre legitimat,<br />

ja que el CNC <strong>de</strong>l Regne Unit existia sobre la base que Irla era incapaç d’exercir<br />

el seu po<strong>de</strong>r. La direcciñ <strong>de</strong> l’oposiciñ catalanista va ser incapaç <strong>de</strong> posar-se<br />

d’acord en qui havia <strong>de</strong> representar el moviment, en el lloc i en la persona, cosa<br />

que va minvar tremendament la seva legitimitat i efectivitat. Els comunistes<br />

també van provar <strong>de</strong> neutralitzar el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l CNC64, primer mitjançant les<br />

cartes <strong>de</strong> Joan Comorera, el principal lí<strong>de</strong>r comunista, i <strong>de</strong>sprés l’any 1941,<br />

mitjançant un llarg document en el qual la <strong>política</strong> <strong>de</strong>l CNC es presentava com a<br />

gairebé feixista.65<br />

Un darrer problema que assetjava el nacionalisme català al Regne Unit va<br />

ser la qüestiñ econòmica. L’evacuació <strong>de</strong> França al Regne Unit va ser<br />

organitzada pel SERE i pel JARE, les dues organitzacions econòmiques<br />

republicanes que havien organitzat primerament l’exili francès. La diplomàcia<br />

catalana amb ambdues institucions era crucial, <strong>de</strong>gut a la rivalitat existent entre<br />

elles i perquè l’ajuda econòmica d’ambdues parts era una necessitat fonamental.<br />

El SERE va donar una ajuda molt necessària per pagar els vaixells <strong>de</strong> refugiats<br />

d’Europa a Amèrica <strong>de</strong>l Nord, com també ho va fer el JARE mitjançant el seu<br />

presi<strong>de</strong>nt català, Lluís Nicolau d’Olwer.66 Tot i l’ajuda republicana, els catalans<br />

mai no van arribar a resoldre plenament els seus problemes econòmics.67

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!