AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

De 1938 a 1939, els catalans van cedir gran part de les seves finances al
govern republicà, que s’havia traslladat a Catalunya per motius de seguretat. El
govern republicà de Burgos havia estat reconegut internacionalment al 1938. El
decret franquista de Burgos havia abolit l’Estatut català el 5 d’abril de 1938, i
aquest va ser l’inici de la repressiñ del nacionalisme català a càrrec del
franquisme. Més tard, l’ofensiva franquista de Nadal de 1938 semblava decisiva,
i va provocar una retirada de les forces catalanes que va causar el primer èxode
català a França. La República es va mostrar incapaç d’organitzar una defensa
seriosa de Barcelona,83 que va caure en mans franquistes el 26 de gener de
1939.84 En virtut del Pacte de Peralada signat al gener de 1939 per Companys,
Aguirre, Azaña i Negrín, la Generalitat va acordar entregar les seves finances a la
República, amb l’esperança de poder ajudar en l’esforç bèl·lic i de recuperar els
diners després de la guerra.85 La Generalitat tenia una infraestructura insuficient
per gestionar i administrar les pròpies finances i va marxar a l’exili sense un
cèntim.
Quan Catalunya va ser ocupada per les forces franquistes el febrer de 1939,
la Generalitat va haver de marxar a l’exili.86 En aquell moment, estava clar que
l’aparell judicial franquista de l’Estat es faria servir per eliminar tots els signes
de la identitat catalana.87 Antoni Rovira i Virgili, que havia arribat a Montpeller
el 31 de gener, va deixar un missatge per escrit:
«És la desfeta absoluta: aquesta vegada, el cop no és solament militar, polític
i administratiu. No va contra la clofolla de l´organització legal sinó contra
l´esperit, la idea, la cultura, la força i la vida de Catalunya. Es vol destruir, no
sols l´edifici polític, ans encara, l´ànima nacional. El cop va contra la Catalunya
nació, contra la civilització catalana».88
L’establiment del franquisme
Franco va sortir vencedor de la Guerra Civil el 1939 i va establir amb èxit un
govern feixista. La dictadura de Franco es basava en un pacte implícit amb
l’Església. Es va declarar responsable només davant de Déu i la Història, i només
l’Església podia fer veure que limitava el seu poder. La naturalesa totalitària del
règim era demostrable. Per als franquistes era útil afirmar que Déu estava del seu
bàndol, perquè això justificava les seves activitats i augmentava el recolzament.
De fet, l’aliança de l’Església amb Franco va esdevenir un instrument fonamental
per al règim.89