20.04.2013 Views

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Paral·lelament a la Restauració <strong>de</strong> Cánovas hi va haver un moviment a<br />

Catalunya que es va anomenar Renaixença.7 La Renaixença era la resposta<br />

catalana al moviment romàntic, que havia provocat arreu d’Europa un fenomen<br />

d’interès pel passat <strong>de</strong> les nacions amb i sense estat.8 A Catalunya, la<br />

Renaixença va ser un projecte <strong>de</strong> revitalització cultural que cercava recuperar<br />

una continuïtat amb el passat, mitjançant el qual els intel·lectuals catalans van<br />

promocionar la llengua, les lleis i el folklore catalans. La publicaciñ <strong>de</strong> l’Oda a<br />

la pàtria 9 <strong>de</strong> Carles Aribau, al 1833, es va consi<strong>de</strong>rar el tret <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> la<br />

Renaixença. La Renaixença va estar connectada amb la revolució industrial a<br />

Catalunya. L’economia catalana <strong>de</strong>l segle XIX era raonablement avançada, molt<br />

més que la <strong>de</strong> l’estat central, que es quedava enrere respecte a la resta d’Europa<br />

en termes <strong>de</strong> capitalisme i industrialitzaciñ. L’impacte <strong>de</strong> la revoluciñ industrial<br />

als territoris català i basc va incrementar enormement la disparitat econòmica<br />

entre aquestes dues regions i la resta d’Espanya, l’economia <strong>de</strong> la qual<br />

continuava dominada per l’agricultura.10 Els processos bessons <strong>de</strong> la<br />

industrialització catalana i la Renaixença van multiplicar les aspiracions<br />

catalanes durant el segle XIX.<br />

L’octubre <strong>de</strong> 1880, el fe<strong>de</strong>ralista Valentí Almirall11 va convocar el primer<br />

Congrés Català, que va inspirar la creació <strong>de</strong>l Centre Català, un grup amb<br />

consciència <strong>de</strong> la pròpia i<strong>de</strong>ntitat catalana. El març <strong>de</strong> 1885, Almirall va fundar<br />

el primer diari en català, Diari Català, i va participar en la redacció <strong>de</strong>l<br />

Memorial <strong>de</strong> Greuges que es va presentar a Alfons XII, un document en el qual<br />

industrials, agricultors i intel·lectuals <strong>de</strong>fensaven el nacionalisme català i la<br />

llibertat respecte a l’estat espanyol. La lectura <strong>de</strong>l Memorial <strong>de</strong> Greuges va ser<br />

un moment important per al <strong>de</strong>venir <strong>de</strong>l nacionalisme català,12 ja que va ser el<br />

primer compromís públic per una agenda <strong>política</strong> nacionalista catalana.<br />

L’informe exigia el manteniment <strong>de</strong>l codi legal català i cridava al<br />

<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la indústria catalana. Tot i ser mo<strong>de</strong>rat, el document va<br />

provocar una forta reacció a Madrid, ja que va per primera vegada el govern <strong>de</strong><br />

Madrid es va adonar que els catalans començaven a assolir una certa organització<br />

<strong>política</strong>. Malgrat que el Memorial <strong>de</strong> Greuges no fos posat en pràctica, els<br />

catalans van continuar treballant envers la concreció <strong>de</strong> la seva agenda <strong>política</strong>.<br />

La Unió Catalanista va ser creada al 1891 com una fe<strong>de</strong>ració d´ associacions<br />

catalanes provinents fonamentalment <strong>de</strong> la joventut <strong>de</strong> classe mitjana i els<br />

intel·lectuals, i que va marcar el començament <strong>de</strong> l’organitzaciñ <strong>política</strong> <strong>de</strong>l<br />

nacionalisme català. La Unió Catalanista va convocar una conferència a Manresa<br />

l’any 1892, durant la qual es va redactar un document que <strong>de</strong>lineava l’agenda<br />

nacionalista. El manifest <strong>de</strong> la conferència, en la qual es formulava i <strong>de</strong>clarava<br />

que solament la llengua catalana tindria un estatus oficial, es va titular Bases per<br />

a una Constitució Regional.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!