AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Paral·lelament a la Restauració de Cánovas hi va haver un moviment a
Catalunya que es va anomenar Renaixença.7 La Renaixença era la resposta
catalana al moviment romàntic, que havia provocat arreu d’Europa un fenomen
d’interès pel passat de les nacions amb i sense estat.8 A Catalunya, la
Renaixença va ser un projecte de revitalització cultural que cercava recuperar
una continuïtat amb el passat, mitjançant el qual els intel·lectuals catalans van
promocionar la llengua, les lleis i el folklore catalans. La publicaciñ de l’Oda a
la pàtria 9 de Carles Aribau, al 1833, es va considerar el tret de sortida de la
Renaixença. La Renaixença va estar connectada amb la revolució industrial a
Catalunya. L’economia catalana del segle XIX era raonablement avançada, molt
més que la de l’estat central, que es quedava enrere respecte a la resta d’Europa
en termes de capitalisme i industrialitzaciñ. L’impacte de la revoluciñ industrial
als territoris català i basc va incrementar enormement la disparitat econòmica
entre aquestes dues regions i la resta d’Espanya, l’economia de la qual
continuava dominada per l’agricultura.10 Els processos bessons de la
industrialització catalana i la Renaixença van multiplicar les aspiracions
catalanes durant el segle XIX.
L’octubre de 1880, el federalista Valentí Almirall11 va convocar el primer
Congrés Català, que va inspirar la creació del Centre Català, un grup amb
consciència de la pròpia identitat catalana. El març de 1885, Almirall va fundar
el primer diari en català, Diari Català, i va participar en la redacció del
Memorial de Greuges que es va presentar a Alfons XII, un document en el qual
industrials, agricultors i intel·lectuals defensaven el nacionalisme català i la
llibertat respecte a l’estat espanyol. La lectura del Memorial de Greuges va ser
un moment important per al devenir del nacionalisme català,12 ja que va ser el
primer compromís públic per una agenda política nacionalista catalana.
L’informe exigia el manteniment del codi legal català i cridava al
desenvolupament de la indústria catalana. Tot i ser moderat, el document va
provocar una forta reacció a Madrid, ja que va per primera vegada el govern de
Madrid es va adonar que els catalans començaven a assolir una certa organització
política. Malgrat que el Memorial de Greuges no fos posat en pràctica, els
catalans van continuar treballant envers la concreció de la seva agenda política.
La Unió Catalanista va ser creada al 1891 com una federació d´ associacions
catalanes provinents fonamentalment de la joventut de classe mitjana i els
intel·lectuals, i que va marcar el començament de l’organitzaciñ política del
nacionalisme català. La Unió Catalanista va convocar una conferència a Manresa
l’any 1892, durant la qual es va redactar un document que delineava l’agenda
nacionalista. El manifest de la conferència, en la qual es formulava i declarava
que solament la llengua catalana tindria un estatus oficial, es va titular Bases per
a una Constitució Regional.