AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La Nota Tripartita reiterava el principi de no intervenció a Espanya, cosa
que va frustrar les esperances d’ajuda dels catalans.
El 1946, Espanya no va ser acceptada entre els membres de les Nacions
Unides. Va ser un període de condemna internacional del règim, però sense acció
directa. A finals d’any, les Nacions Unides van votar l’expulsiñ del règim de
totes les organitzacions internacionals. Tanmateix, només els països comunistes
van exigir les mesures més enèrgiques necessàries per obligar a Franco a
abandonar el poder, i durant el període 1946-1947, amb el pensament de les
potències occidentals centrat en l’expansiñ del comunisme, Franco va ser
ràpidament percebut com el menys dolent dels dos problemes.
Els nacionalistes catalans i bascos van intentar reivindicar les seves
demandes tot participant en els procediments. J. A. Aguirre va presentar un
informe a un subcomitè de l’ONU el 1946. A més, els catalans també van
entregar una apel·lació per escrit a les Nacions Unides, tot demanant ser inclosos
en els debats de l’ONU. Les potències internacionals no semblaven disposades a
oferir cap mena d’ajuda.14 Les apel·lacions catalanes i basques no van tenir un
impacte important. Malgrat que aquests textos presentessin unes ideologies i uns
objectius concrets, per als aliats era evident que cap dels dos casos comptaven
darrera seu amb una estructura política eficient, i per tant, eren impossibles de
recolzar.
Per últim, i el que és més important, al llarg de 1947 la tensió entre els Estats
Units i la Unió Soviètica va anar en augment. El període va estar marcat per la
dicotomia emergent entre les nacions comunistes i anticomunistes, entre Est i
Oest. El comunisme com a ideologia va agafar embranzida després de la Segona
Guerra Mundial, quan la Unió Soviètica va esdevenir una superpotència
internacional. Espanya va resultar inevitablement afectada per la Guerra Freda.
El comunisme es va establir al sud-est asiàtic, i també avançava a Europa. Al
capdavall, això va afavorir Franco, que per a molts era preferible a un govern
potencialment inestable i susceptible d’esdevenir un estat comunista.15 Espanya
va recuperar credibilitat i finalment va ser admesa per les organitzacions
internacionals afiliades a les Nacions Unides. Els interessos occidentals
aconsellaven la conservaciñ de l’status quo espanyol. Els Estats Units volien
eliminar els comunistes dels governs de l’Europa occidental. Gran Bretanya i els
Estats Units estaven dividits entre l’antipatia envers la dictadura espanyola i la
consciència de la seva vàlua en la Guerra Freda. Per a ells, Franco era la millor i
més realista alternativa a una Espanya comunista o d’influència comunista, donat
que l’oposiciñ antifranquista no havia presentat una alternativa millor.