AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
La Nota Tripartita reiterava el principi <strong>de</strong> no intervenció a Espanya, cosa<br />
que va frustrar les esperances d’ajuda <strong>de</strong>ls catalans.<br />
El 1946, Espanya no va ser acceptada entre els membres <strong>de</strong> les Nacions<br />
Uni<strong>de</strong>s. Va ser un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> con<strong>de</strong>mna internacional <strong>de</strong>l règim, però sense acció<br />
directa. A finals d’any, les Nacions Uni<strong>de</strong>s van votar l’expulsiñ <strong>de</strong>l règim <strong>de</strong><br />
totes les organitzacions internacionals. Tanmateix, només els països comunistes<br />
van exigir les mesures més enèrgiques necessàries per obligar a Franco a<br />
abandonar el po<strong>de</strong>r, i durant el perío<strong>de</strong> 1946-1947, amb el pensament <strong>de</strong> les<br />
potències occi<strong>de</strong>ntals centrat en l’expansiñ <strong>de</strong>l comunisme, Franco va ser<br />
ràpidament percebut com el menys dolent <strong>de</strong>ls dos problemes.<br />
Els nacionalistes catalans i bascos van intentar reivindicar les seves<br />
<strong>de</strong>man<strong>de</strong>s tot participant en els procediments. J. A. Aguirre va presentar un<br />
informe a un subcomitè <strong>de</strong> l’ONU el 1946. A més, els catalans també van<br />
entregar una apel·lació per escrit a les Nacions Uni<strong>de</strong>s, tot <strong>de</strong>manant ser inclosos<br />
en els <strong>de</strong>bats <strong>de</strong> l’ONU. Les potències internacionals no semblaven disposa<strong>de</strong>s a<br />
oferir cap mena d’ajuda.14 Les apel·lacions catalanes i basques no van tenir un<br />
impacte important. Malgrat que aquests textos presentessin unes i<strong>de</strong>ologies i uns<br />
objectius concrets, per als aliats era evi<strong>de</strong>nt que cap <strong>de</strong>ls dos casos comptaven<br />
darrera seu amb una estructura <strong>política</strong> eficient, i per tant, eren impossibles <strong>de</strong><br />
recolzar.<br />
Per últim, i el que és més important, al llarg <strong>de</strong> 1947 la tensió entre els Estats<br />
Units i la Unió Soviètica va anar en augment. El perío<strong>de</strong> va estar marcat per la<br />
dicotomia emergent entre les nacions comunistes i anticomunistes, entre Est i<br />
Oest. El comunisme com a i<strong>de</strong>ologia va agafar embranzida <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Segona<br />
Guerra Mundial, quan la Unió Soviètica va es<strong>de</strong>venir una superpotència<br />
internacional. Espanya va resultar inevitablement afectada per la Guerra Freda.<br />
El comunisme es va establir al sud-est asiàtic, i també avançava a Europa. Al<br />
capdavall, això va afavorir Franco, que per a molts era preferible a un govern<br />
potencialment inestable i susceptible d’es<strong>de</strong>venir un estat comunista.15 Espanya<br />
va recuperar credibilitat i finalment va ser admesa per les organitzacions<br />
internacionals afilia<strong>de</strong>s a les Nacions Uni<strong>de</strong>s. Els interessos occi<strong>de</strong>ntals<br />
aconsellaven la conservaciñ <strong>de</strong> l’status quo espanyol. Els Estats Units volien<br />
eliminar els comunistes <strong>de</strong>ls governs <strong>de</strong> l’Europa occi<strong>de</strong>ntal. Gran Bretanya i els<br />
Estats Units estaven dividits entre l’antipatia envers la dictadura espanyola i la<br />
consciència <strong>de</strong> la seva vàlua en la Guerra Freda. Per a ells, Franco era la millor i<br />
més realista alternativa a una Espanya comunista o d’influència comunista, donat<br />
que l’oposiciñ antifranquista no havia presentat una alternativa millor.