AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
«La i<strong>de</strong>ologia <strong>de</strong>l nacionalisme català, que els catalans senten i<br />
<strong>de</strong>fensen, són els mateixos principis <strong>de</strong> dignitat humana que també es<br />
<strong>de</strong>baten en la guerra actual, i són els que triomfaran al capdavall. (...)Els<br />
catalans han <strong>de</strong> perseverar en la seva fe i lleialtat envers Catalunya. (...) Les<br />
Nacions Uni<strong>de</strong>s que lluiten per la seva reafirmació (la Carta <strong>de</strong> l’Atlàntic)<br />
han promès donar a tots els pobles que són honestos i han manifestat la seva<br />
voluntat la llibertat que se’ls va arrabassar».40<br />
Pi i Sunyer prenia com a referència la Carta <strong>de</strong> l’Atlàntic <strong>de</strong> 1941 i intentava<br />
i<strong>de</strong>ntificar la causa catalana amb la <strong>de</strong>ls aliats, amb l’esperança d’obtenir la seva<br />
ajuda.<br />
Gràcies a la difusió <strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong> Primeres paraules, la policia<br />
espanyola va <strong>de</strong>scobrir i i<strong>de</strong>ntificar els dirigents <strong>de</strong>l FNC. Va haver-hi<br />
persecucions. Mentre alguns eren <strong>de</strong>tinguts, Jaume Cornu<strong>de</strong>lla, Antoni Andreu i<br />
d’altres van fugir a Perpinyà, i <strong>de</strong>sprés van tornar a Barcelona, on<br />
immediatament van començar a recompondre el FNC.41 Un telegrama <strong>de</strong> Josep<br />
Andreu informava <strong>de</strong> la situació:<br />
«Com a conseqüència <strong>de</strong> la difusió <strong>de</strong> Primeres paraules, els serveis <strong>de</strong><br />
la Gestapo alemanya42 a Catalunya han enfortit la seva repressió contra els<br />
catalans».43<br />
La repressió no era una novetat per al FNC. El juny <strong>de</strong> 1941, la policia havia<br />
<strong>de</strong>tingut prop <strong>de</strong> quaranta persones. Una vegada superada la crisi, el FNC havia<br />
creat un altre comitè, <strong>política</strong>ment més actiu i més fort. De 1943 en endavant va<br />
establir contactes amb el CNC <strong>de</strong> Londres.<br />
Per regla general, les relacions entre el FNC i el CNC <strong>de</strong> Londres eren<br />
bones. Els contactes <strong>de</strong>ls catalans amb els serveis secrets britànics s’acostumaven<br />
a fer a través <strong>de</strong>l membre <strong>de</strong>l FNC Jaume Ribas, que sovint visitava Barcelona<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Londres, tot proporcionant una línia <strong>de</strong> comunicació entre el FNC, ERC i<br />
el CNC.44 La seva <strong>de</strong>tenció va provocar fortes protestes. Com suggereix un<br />
arxiu <strong>de</strong>l PRO, el Cònsol General Farquahr va llegir una carta al Times <strong>de</strong>l 16 <strong>de</strong><br />
febrer escrita pel doctor Trueta d’Oriel College, Oxford, on aquest <strong>de</strong>manava<br />
ajuda per aconseguir l’alliberament d’intel·lectuals a Barcelona que havien estat<br />
empresonats recentment per les seves simpaties alia<strong>de</strong>s i feia referència en<br />
particular al senyor Carles Riba. «Hi ha informes segons els quals la policia<br />
secreta ha <strong>de</strong>tingut 250 membres. Alguns encara continuen empresonats, però C.<br />
Riba va sortir en llibertat condicional fa una setmana».45 En termes generals, el<br />
FNC va es<strong>de</strong>venir el principal grup d’oposiciñ durant aquest perío<strong>de</strong>, a més <strong>de</strong><br />
ser el més gran i, pel que va als seus membres, el més integrador.