AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La presa <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r per part <strong>de</strong>ls bolxevics a Rússia l’any 1917 va socñrrer el<br />
moviment obrer espanyol, i va conduir a una època <strong>de</strong> crisi per als nacionalistes<br />
catalans. Al començament, els anarcosindicalistes <strong>de</strong> la Confe<strong>de</strong>ració Nacional<br />
<strong>de</strong>l Treball (CNT33) es van alinear amb els bolxevics, però més tard van<br />
enretirar el seu suport en fer-se evi<strong>de</strong>nt la naturalesa autoritària <strong>de</strong>l bolxevisme.<br />
El final <strong>de</strong> la Primer Guerra Mundial i el seu corol·lari, el final <strong>de</strong>l boom<br />
econòmic, en especial a Barcelona, va aguditzar el conflicte <strong>de</strong> classes <strong>de</strong><br />
l’època.34 Les peticions d’autonomia regional per a Catalunya tenien relaciñ<br />
amb la percepció que les càrregues fiscals <strong>de</strong>ls beneficis industrials assolits<br />
durant la Primera Guerra Mundial no havien estat justes perquè els interessos<br />
catalans no estaven representats a les Corts. El nacionalisme català no era<br />
únicament una manifestació <strong>de</strong> divisió cultural, sinó el resultat <strong>de</strong> ser la regió<br />
d’Espanya més avançada econòmicament, que produïa una quarta part <strong>de</strong> la<br />
riquesa <strong>de</strong>l país (amb només una vuitena part <strong>de</strong> la població), i rebia a canvi<br />
únicament una vintena part <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong>l govern.<br />
L’any1917, la vaga general era inevitable, i l’exèrcit espanyol va intervenir<br />
<strong>política</strong>ment una vegada més, mitjançant la creació <strong>de</strong> les Juntes <strong>de</strong> Defensa. De<br />
1917 en endavant, els sindicats <strong>de</strong> treballadors es van multiplicar. Es va <strong>de</strong>clarar<br />
ràpidament l’estat <strong>de</strong> guerra, i l’exèrcit es va utilitzar per restaurar l’ordre sota un<br />
nou govern que comptava amb el suport i la participació activa <strong>de</strong> la Lliga. L´<br />
efecte global va ser la consolidació <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>ls terratinents a Espanya. La<br />
mort <strong>de</strong> Prat <strong>de</strong> la Riba el 1917 va significar el final <strong>de</strong>l nacionalisme català més<br />
mo<strong>de</strong>rat.35 En aquest moment la Lliga va recolzar els militars perquè la màxima<br />
preocupaciñ <strong>de</strong>ls seus membres era assegurar l’estabilitat i salvaguardar els<br />
propis interessos econòmics.<br />
Durant l’estiu <strong>de</strong> 1917, la burgesia industrial, les forces arma<strong>de</strong>s i el<br />
moviment obrer van intentar <strong>de</strong>rrocar l’oligarquia liberal governant. El resultat<br />
va ser una situació <strong>de</strong> caos total. La monarquia liberal amb prou feines va<br />
sobreviure al <strong>de</strong>safiament <strong>de</strong> 1917. La victòria aliada, la recessió econòmica <strong>de</strong><br />
postguerra i el triomf bolxevic van intensificar la lluita <strong>de</strong> classes a Espanya.36<br />
El perío<strong>de</strong> 1918-1923 va ser famós pels tirotejos en ple carrer en una<br />
Barcelona <strong>de</strong>vastada per un conflicte <strong>de</strong> classes manifest. L’any 1918 l’ambient<br />
revolucionari continuava, mentre la CNT augmentava enormement la seva<br />
influència a Catalunya. Francesc Macià,37 lí<strong>de</strong>r republicà <strong>de</strong>l nacionalisme<br />
català durant aquests anys, creia en una Catalunya com a estat fe<strong>de</strong>ral dintre<br />
d’una Espanya fe<strong>de</strong>ral. Macià va canalitzar les seves energies a través <strong>de</strong> la<br />
Fe<strong>de</strong>raciñ Democràtica Nacionalista (FDN) l’any 1919, centrada en la lluita<br />
armada, i <strong>de</strong>sprés a través <strong>de</strong> la plataforma d’Estat Català (EC), creada el<br />
1922.38