AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La presa de poder per part dels bolxevics a Rússia l’any 1917 va socñrrer el
moviment obrer espanyol, i va conduir a una època de crisi per als nacionalistes
catalans. Al començament, els anarcosindicalistes de la Confederació Nacional
del Treball (CNT33) es van alinear amb els bolxevics, però més tard van
enretirar el seu suport en fer-se evident la naturalesa autoritària del bolxevisme.
El final de la Primer Guerra Mundial i el seu corol·lari, el final del boom
econòmic, en especial a Barcelona, va aguditzar el conflicte de classes de
l’època.34 Les peticions d’autonomia regional per a Catalunya tenien relaciñ
amb la percepció que les càrregues fiscals dels beneficis industrials assolits
durant la Primera Guerra Mundial no havien estat justes perquè els interessos
catalans no estaven representats a les Corts. El nacionalisme català no era
únicament una manifestació de divisió cultural, sinó el resultat de ser la regió
d’Espanya més avançada econòmicament, que produïa una quarta part de la
riquesa del país (amb només una vuitena part de la població), i rebia a canvi
únicament una vintena part de la despesa del govern.
L’any1917, la vaga general era inevitable, i l’exèrcit espanyol va intervenir
políticament una vegada més, mitjançant la creació de les Juntes de Defensa. De
1917 en endavant, els sindicats de treballadors es van multiplicar. Es va declarar
ràpidament l’estat de guerra, i l’exèrcit es va utilitzar per restaurar l’ordre sota un
nou govern que comptava amb el suport i la participació activa de la Lliga. L´
efecte global va ser la consolidació del poder dels terratinents a Espanya. La
mort de Prat de la Riba el 1917 va significar el final del nacionalisme català més
moderat.35 En aquest moment la Lliga va recolzar els militars perquè la màxima
preocupaciñ dels seus membres era assegurar l’estabilitat i salvaguardar els
propis interessos econòmics.
Durant l’estiu de 1917, la burgesia industrial, les forces armades i el
moviment obrer van intentar derrocar l’oligarquia liberal governant. El resultat
va ser una situació de caos total. La monarquia liberal amb prou feines va
sobreviure al desafiament de 1917. La victòria aliada, la recessió econòmica de
postguerra i el triomf bolxevic van intensificar la lluita de classes a Espanya.36
El període 1918-1923 va ser famós pels tirotejos en ple carrer en una
Barcelona devastada per un conflicte de classes manifest. L’any 1918 l’ambient
revolucionari continuava, mentre la CNT augmentava enormement la seva
influència a Catalunya. Francesc Macià,37 líder republicà del nacionalisme
català durant aquests anys, creia en una Catalunya com a estat federal dintre
d’una Espanya federal. Macià va canalitzar les seves energies a través de la
Federaciñ Democràtica Nacionalista (FDN) l’any 1919, centrada en la lluita
armada, i després a través de la plataforma d’Estat Català (EC), creada el
1922.38