AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Josep Tarradellas va néixer a Cervellñ l’any 1899. Va ser secretari general
d’ERC quan aquesta es va constituir. Defensava dues tesis: la necessitat de
col·laboració amb els governs republicans i la necessitar de mantenir la primacia
de la Generalitat. Va exiliar-se a França al febrer de 1939 i va ser empresonat
sota el govern de Vichy. Va aconseguir fugir a Suïssa i va tornar a París el 1944.
L’any 1954 va ser nomenat President de la Generalitat, després de Josep Irla. La
ideologia de Tarradellas es pot resumir en tres principis: era un liberal
d’esquerres, no era federalista, i considerava la Generalitat el principal
instrument per a la unitat catalana. Companys va ser president de la Generalitat
fins a 1940. Tarradellas va esdevenir president el 1954.
El cop militar de 1936 va fracassar a Barcelona, i la derrota va conduir a la
radicalització de la classe obrera i a l’esclat de la revoluciñ. A Catalunya, la
Guerra Civil va tenir un caire especial. En primer lloc, va haver-hi un
enfrontament entre la revolució liderada pels anarquistes i la coalició de forces
republicanes d’ERC, recolzada pels socialistes catalans i els comunistes del Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)78. Fins el 1939, Catalunya va ser la llar
d’un dels moviments obrers més radicalitzats d’Europa, dominat pels
anarquistes. En segon lloc hi havia la tensió entre la Generalitat i el govern de la
República. En tercer lloc, al còctel s’hi afegien les mesures repressives dels
franquistes. Una altra conseqüència de la revolució a Catalunya va ser
l’assassinat de 2.000 sacerdots i membres d’ordres religioses.79
Després de maig de 1937, el govern republicà espanyol va recuperar la
responsabilitat del manteniment de l’ordre públic i la defensa de la Generalitat,
tot iniciant un procés de pèrdua de poders que no s’aturaria fins que les
institucions es van haver traslladat a l’altra banda de la frontera francesa. El 18
de maig de 1937, Juan Negrín va esdevenir el president del govern republicà
espanyol itinerant, basat a València i després a Barcelona d’ençà de l’1 de
novembre. Negrín va substituir un altre socialista, Largo Caballero.80 La crisi
econòmica es va aguditzar, i la guerra va esclafar la revolució.81
El setembre de 1936 es va formar un govern d’unitat obrera, sota el lideratge
de Largo Caballero. No obstant, el maig de 1937 aquest govern va ser derrocat
per una aliança de republicans, socialistes i comunistes. En acabar la Guerra
Civil, Prieto va exiliar-se a Mèxic i Largo Caballero va marxar a França.82