AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Josep Tarra<strong>de</strong>llas va néixer a Cervellñ l’any 1899. Va ser secretari general<br />
d’ERC quan aquesta es va constituir. Defensava dues tesis: la necessitat <strong>de</strong><br />
col·laboració amb els governs republicans i la necessitar <strong>de</strong> mantenir la primacia<br />
<strong>de</strong> la Generalitat. Va exiliar-se a França al febrer <strong>de</strong> 1939 i va ser empresonat<br />
sota el govern <strong>de</strong> Vichy. Va aconseguir fugir a Suïssa i va tornar a París el 1944.<br />
L’any 1954 va ser nomenat Presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Josep Irla. La<br />
i<strong>de</strong>ologia <strong>de</strong> Tarra<strong>de</strong>llas es pot resumir en tres principis: era un liberal<br />
d’esquerres, no era fe<strong>de</strong>ralista, i consi<strong>de</strong>rava la Generalitat el principal<br />
instrument per a la unitat catalana. Companys va ser presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat<br />
fins a 1940. Tarra<strong>de</strong>llas va es<strong>de</strong>venir presi<strong>de</strong>nt el 1954.<br />
El cop militar <strong>de</strong> 1936 va fracassar a Barcelona, i la <strong>de</strong>rrota va conduir a la<br />
radicalització <strong>de</strong> la classe obrera i a l’esclat <strong>de</strong> la revoluciñ. A Catalunya, la<br />
Guerra Civil va tenir un caire especial. En primer lloc, va haver-hi un<br />
enfrontament entre la revolució li<strong>de</strong>rada pels anarquistes i la coalició <strong>de</strong> forces<br />
republicanes d’ERC, recolzada pels socialistes catalans i els comunistes <strong>de</strong>l Partit<br />
Socialista Unificat <strong>de</strong> Catalunya (PSUC)78. Fins el 1939, Catalunya va ser la llar<br />
d’un <strong>de</strong>ls moviments obrers més radicalitzats d’Europa, dominat pels<br />
anarquistes. En segon lloc hi havia la tensió entre la Generalitat i el govern <strong>de</strong> la<br />
República. En tercer lloc, al còctel s’hi afegien les mesures repressives <strong>de</strong>ls<br />
franquistes. Una altra conseqüència <strong>de</strong> la revolució a Catalunya va ser<br />
l’assassinat <strong>de</strong> 2.000 sacerdots i membres d’ordres religioses.79<br />
Després <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1937, el govern republicà espanyol va recuperar la<br />
responsabilitat <strong>de</strong>l manteniment <strong>de</strong> l’ordre públic i la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la Generalitat,<br />
tot iniciant un procés <strong>de</strong> pèrdua <strong>de</strong> po<strong>de</strong>rs que no s’aturaria fins que les<br />
institucions es van haver traslladat a l’altra banda <strong>de</strong> la frontera francesa. El 18<br />
<strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1937, Juan Negrín va es<strong>de</strong>venir el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l govern republicà<br />
espanyol itinerant, basat a València i <strong>de</strong>sprés a Barcelona d’ençà <strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong><br />
novembre. Negrín va substituir un altre socialista, Largo Caballero.80 La crisi<br />
econòmica es va aguditzar, i la guerra va esclafar la revolució.81<br />
El setembre <strong>de</strong> 1936 es va formar un govern d’unitat obrera, sota el li<strong>de</strong>ratge<br />
<strong>de</strong> Largo Caballero. No obstant, el maig <strong>de</strong> 1937 aquest govern va ser <strong>de</strong>rrocat<br />
per una aliança <strong>de</strong> republicans, socialistes i comunistes. En acabar la Guerra<br />
Civil, Prieto va exiliar-se a Mèxic i Largo Caballero va marxar a França.82