AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

«Volem preguntar-vos urgentment sobre l’actitud que hem d’adoptar
respecte als republicans i els comunistes espanyols. (...) A Xile, com a tot
arreu, els republicans espanyols estan dividits en dos grups: el primer grup
sñn els negrinistes i volen reconèixer l’antic govern de Negrín i les
institucions republicanes tal com estaven formades en el moment de la
caiguda de la República. El segon està format per seguidors de Prieto que
s’oposen als arguments del primer grup, i juntament amb la CNT, sñn
enemics dels comunistes. Tots dos grups intenten obtenir la nostra aliança i
la nostra unitat. (...) No ens hem aliat amb cap d’ells, solament amb els
nacionalistes bascos, amb els quals hem format el comitè basc-català i amb
qui estem d’acord en totes les qüestions nacionals. Ens agradaria saber quina
serà la posició adoptada pel CNC respecte als comunistes i republicans».47
Calia establir i mantenir relacions amb els grups d’esquerres a Amèrica
Llatina. El tres dirigents d’esquerres més importants que van fugir a Amèrica
Llatina van ser els socialistes Indalecio Prieto i Juan Negrín i el republicà Diego
Martínez Barrio. Martínez Barrio va arribar a Mèxic el 1939 i va ser una figura
important entre els republicans espanyols. Formava part d’Uniñ Republicana, un
petit partit que gaudia de bones relacions amb la JARE i el SERE. Després
d’auto declarar-se president de facto de la República, va intentar reconstituir el
govern republicà i la legalitat constitucional acceptada.48 Martínez Barrio
cercava un acord amb els nacionalistes i va intentar en va obtenir el recolzament
britànic. Va aconseguir unir la major part del moviment republicà al continent
americà, així com un petit nucli d’exiliats a Gran Bretanya. Socialistes i
republicans no van aconseguir posar-se d’acord, ja que competien pel lideratge
de l’oposiciñ d’esquerres a Franco.
Prieto i Negrín pertanyien al PSOE i cadascú tenia els seus seguidors.
Negrín esperava restaurar la República de 1931 i va organitzar una reunió de les
Corts a Mèxic, l’any 1940, que va significar el primer intent seriñs per restablir
la República. Indalecio Prieto, l’altre dirigent socialista, comandava la JARE,
que s’encarregava de l’esforç d’assistència als refugiats espanyols. Des d’una
postura moderada, proposava un plebiscit constitucional i recolzava els
monàrquics. La restauració de la República no era un dels objectius de Prieto,
cosa que va resultar ser una font de tensions amb el seu rival, Negrín.49
Qualsevol fusió entre els grups socialistes i republicans quedava descartada. De
fet, Prieto va aconseguir boicotejar la primera reunió de les Corts a Mèxic. Prieto
va fundar el centre cultural de Pablo Iglesias a Mèxic. Els socialistes no
acceptaven les reivindicacions d’independència dels nacionalistes. Per tant, el
socialisme es va ressentir de les lluites pel lideratge entre Prieto i Negrín.