AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

L’OPOSICIÓ CATALANISTA DE JULIOL DE 1940 A
AGOST DE 1942: L’EXILI ATLÀNTIC
Introducció
«La mare llegeix a la filla la darrera carta del pare: ―Déu,
meu, quan ens podrem tornar a reunir? Quan s’acabarà aquesta
separació de milers de famílies? Aquesta separació és la fi de
totes aquestes famílies que mai no es tornaran a reunir‖».1
Malgrat la magnitud de la població exiliada, al continent americà no va arribar a
sorgir una oposició catalanista efectiva. Els problemes de comunicació i la
mateixa distància geogràfica respecte als centres europeus van resultar difícils de
superar. D’altra banda les lluites pel lideratge entre els catalans també van dividir
l’exili americà. El fracàs de l’exili americà (als Estats Units i a Amèrica Llatina)
per contribuir a una oposició efectiva, entre juliol de 1940 i agost de 1942, es
descriu en aquest capítol.
Després de la caiguda de França en mans dels nazis, un gran nombre de
catalans havien cercat refugi al Regne Unit. No obstant, alguns van escollir
travessar l’Atlàntic, tot arribant als Estats Units i a diversos països d’Amèrica
Llatina. L’exili atlàntic implicava haver de començar de zero. Els catalans es van
trobar sense recursos, sense una infraestructura i (per les pobres comunicacions
amb els seus compatriotes a Europa) necessitats d’una organitzaciñ coordinadora
entre Europa i Amèrica. Els conflictes de lideratge i els problemes organitzatius
van impedir que aquestes necessitats es fessin realitat.
El fracàs de la campanya alemanya a Rússia i la irrupció a la guerra dels
Estats Units el 8 de desembre de 1941 semblava marcar una millora en la
situació del bàndol aliat. Els successos de Pearl Harbour van significar el
moment en què el conflicte va adquirir una dimensió veritablement global.
L’expansionisme alemany i japonès, que al començament havia guanyat uns
substancials actius territorials, va comportar uns passius de defensa igualment
substancials. La contraofensiva soviètica semblava demostrar que l’expansiñ
alemanya s’havia acabat; el territori britànic estava intacte, almenys des d’un
punt de vista territorial. De 1942 a 1943, el curs de la Segona Guerra Mundial
afavoria els aliats; les potències de l’Eix començaven a semblar vulnerables.2
L’oposició catalanista als Estats Units