AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Una altra faceta de la repressió franquista va ser la social. Els sindicats de
treballadors van ser prohibits l’any 1939. Franco va establir una estructura
orgànica jeràrquica, que va convertir Espanya en un estat nacional amb sindicats
verticals que incloïen a la vegada els patrons i els treballadors i personificaven
els ideals falangistes. Franco va perseguir i prohibir els sindicats tradicionals,
juntament amb qualsevol tipus de revolta o queixa. L’objectiu principal era
restablir el sistema capitalista i aïllar les mines de descontentament social. Les
vagues van ser il·legalitzades i els sindicalistes reconeguts es van trobar en perill
constant de patir una execució sumària.100
La repressió franquista va ser especialment severa pel que fa a les
reivindicacions d’autonomia dels seus rivals, en particular les dels nacionalistes
catalans i bascos, que el règim va intentar destruir.101 Una Espanya unitària i
castellana (lleial a l’imperi i al catolicisme) no es podia establir de cap altra
manera. Els objectius principals de la repressió a Catalunya van ser les persones
que ocupaven alts càrrecs polítics i socials durant la guerra civil, els acusats de
participació directa en la guerra, i les personalitats rellevants a nivell local. A
més de la repressió de les organitzacions democràtiques i les institucions
d’autogovern, la draconiana maquinària del terror es dirigia directament a la vida
cultural catalana, i atacava les institucions educatives, la llibertat de premsa i la
pròpia llengua catalana.102 Un exemple de la repressió franquista del
nacionalisme català es va produir quan, el 1938, el cap de l’UDC, Manuel
Carrasco i Formiguera, va ser executat a Burgos, malgrat el seu fervor
catòlic.103 L’abast de la repressiñ era gran; la societat catalana estava
terroritzada. Un negociador recordava l’episodi:
«Vaig provar de fer el possible, de la nit al dia, per evitar la matança.
(...) Alguns van dir que no en sabien res, d’altres que la decisiñ ja estava
presa. (...) Finalment em van dir que la decisiñ d’assassinar Don Manuel
Carrasco Formiguera era definitiva. (...) Aleshores vaig comprendre que no
podia fer res per evitar la seva mort. Vaig entrar a la seva habitació i no el
vaig abandonar fins que el van enterrar».104
Josep Maria Batista i Roca, un polític català, va descriure la totalitat i abast
de l’extermini:
«L’amarga persecuciñ dels catalans per part del general Franco:
supressiñ de l’autonomia votada en plebiscit pel 78 per cent de la poblaciñ;
l’aboliciñ de totes les lleis aprovades pel parlament català; el tancament de
les escoles; la prohibiciñ de l’ús públic de la llengua; i finalment l’execuciñ
del president; han creat una situació especial a Catalunya».105