AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Introducció
Després d’imposar-se a la Guerra Civil l’abril de 1939, Franco va establir una
dictadura fonamentada en el terror i la persecució. Aviat es va fer evident que
Franco es consolidaria mitjançant la implantaciñ d’un poder absolut i que
perseguiria tots els integrants del bàndol perdedor que tractessin d’establir cap
mena d’oposiciñ. Això incloïa els catalans, que en primera instància es van
exiliar a França, en un moviment facilitat per la proximitat geogràfica. A més,
França era un país democràtic, i la creença generalitzada era que rebria els
refugiats catalans amb els braços oberts. Però tal i com es mostrarà al llarg
d’aquest capítol, l’exili francès va presentar profundes dificultats d’organitzaciñ i
posteriorment es va enfonsar amb la invasió de França per part dels alemanys el
juny de 1940.
Les circumstàncies al propi país i a l’estranger van contribuir al fracàs de
l’exili francès. Primerament, els catalans no tenien un govern ni una columna
vertebral a França. En segon lloc, un sector significatiu de la burgesia catalana
(en particular membres destacats de la Lliga) van deixar de recolzar el
nacionalisme català. En tercer lloc, els catalans estaven mancats de recursos
suficients. En quart lloc, van ser incapaços de trobar la persona que agafés el
testimoni del lideratge de Lluís Companys; la seva pèrdua va provocar
nombrosos enfrontaments pel poder. En cinquè lloc, i en un sentit més general,
els catalans a l’exili no estaven units entre ells, els mancava cohesió i capacitat
per desenvolupar relacions amb l’oposiciñ catalanista dintre d’Espanya i amb la
resta de forces a l’exili. Per últim, els catalans que es van traslladar a França es
van trobar en una situació de precarietat que va convertir en primordial la qüestió
de la pròpia supervivència.
El final de la Guerre Civil – La situació a Catalunya
Després de la Guerra Civil, la incertesa i la confusió es van escampar per
Catalunya. Podem diferenciar tres grups dintre de la societat catalana del
moment: els que es van quedar a Espanya i recolzaven el franquisme, els que es
van quedar a Catalunya i van treballar secretament contra el règim, i els que es
van exiliar i van organitzar la lluita antifranquista més enllà de les fronteres
espanyoles. La manera de marxar i el moment de fer-ho van resultar ser factors
complicats per als catalans.2