AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Introducció<br />
Després d’imposar-se a la Guerra Civil l’abril <strong>de</strong> 1939, Franco va establir una<br />
dictadura fonamentada en el terror i la persecució. Aviat es va fer evi<strong>de</strong>nt que<br />
Franco es consolidaria mitjançant la implantaciñ d’un po<strong>de</strong>r absolut i que<br />
perseguiria tots els integrants <strong>de</strong>l bàndol per<strong>de</strong>dor que tractessin d’establir cap<br />
mena d’oposiciñ. Això incloïa els catalans, que en primera instància es van<br />
exiliar a França, en un moviment facilitat per la proximitat geogràfica. A més,<br />
França era un país <strong>de</strong>mocràtic, i la creença generalitzada era que rebria els<br />
refugiats catalans amb els braços oberts. Però tal i com es mostrarà al llarg<br />
d’aquest capítol, l’exili francès va presentar profun<strong>de</strong>s dificultats d’organitzaciñ i<br />
posteriorment es va enfonsar amb la invasió <strong>de</strong> França per part <strong>de</strong>ls alemanys el<br />
juny <strong>de</strong> 1940.<br />
Les circumstàncies al propi país i a l’estranger van contribuir al fracàs <strong>de</strong><br />
l’exili francès. Primerament, els catalans no tenien un govern ni una columna<br />
vertebral a França. En segon lloc, un sector significatiu <strong>de</strong> la burgesia catalana<br />
(en particular membres <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la Lliga) van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> recolzar el<br />
nacionalisme català. En tercer lloc, els catalans estaven mancats <strong>de</strong> recursos<br />
suficients. En quart lloc, van ser incapaços <strong>de</strong> trobar la persona que agafés el<br />
testimoni <strong>de</strong>l li<strong>de</strong>ratge <strong>de</strong> Lluís Companys; la seva pèrdua va provocar<br />
nombrosos enfrontaments pel po<strong>de</strong>r. En cinquè lloc, i en un sentit més general,<br />
els catalans a l’exili no estaven units entre ells, els mancava cohesió i capacitat<br />
per <strong>de</strong>senvolupar relacions amb l’oposiciñ catalanista dintre d’Espanya i amb la<br />
resta <strong>de</strong> forces a l’exili. Per últim, els catalans que es van traslladar a França es<br />
van trobar en una situació <strong>de</strong> precarietat que va convertir en primordial la qüestió<br />
<strong>de</strong> la pròpia supervivència.<br />
El final <strong>de</strong> la Guerre Civil – La situació a Catalunya<br />
Després <strong>de</strong> la Guerra Civil, la incertesa i la confusió es van escampar per<br />
Catalunya. Po<strong>de</strong>m diferenciar tres grups dintre <strong>de</strong> la societat catalana <strong>de</strong>l<br />
moment: els que es van quedar a Espanya i recolzaven el franquisme, els que es<br />
van quedar a Catalunya i van treballar secretament contra el règim, i els que es<br />
van exiliar i van organitzar la lluita antifranquista més enllà <strong>de</strong> les fronteres<br />
espanyoles. La manera <strong>de</strong> marxar i el moment <strong>de</strong> fer-ho van resultar ser factors<br />
complicats per als catalans.2