AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

A la darrera part d’aquest capítol parlarem de la situaciñ posterior a 1947,
quan la política occidental va ajudar a reestructurar el nacionalisme català com a
fenomen cultural. A Catalunya, i arreu d’Espanya, l’oposiciñ política efectiva a
Franco no va ressorgir fins després de molts anys. De 1950 en endavant, el
catalanisme polític va ser poca cosa més que un vestigi. Feia molt temps que els
aliats havien decidit la política que anaven a seguir.
La qüestió espanyola
La conferència més important del bàndol aliat posterior a la Segona Guerra
Mundial es va celebrar a Potsdam. El 16 de juliol de 1945, el president nordamericà
Harry S. Truman (que havia succeït Roosevelt el 12 d’abril de 1945
després de la mort d’aquest), el primer ministre britànic Winston Churchill
(reemplaçat per Clement Attlee el 28 de juliol), i el líder soviètic Josif Stalin es
van reunir a la conferència de Potsdam, on, en principi, van proposar una
condemna absoluta al règim de Franco. La Unió Soviètica, els Estats Units i el
Regne Unit va reafirmar que Espanya no podia ser admesa a les Nacions Unides,
tot remarcant els orígens feixistes del franquisme i la necessitat de restablir la
democràcia a Espanya. L’objectiu principal de la trobada de Potsdam era tractar i
coordinar la qüestiñ de l’ocupaciñ aliada d’Alemanya i els altres països lliures, i
la reconstrucció material i reorganització del sistema internacional. Per a les
potències occidentals, el quid de la qüestió política era conservar la pau i
l’estabilitat a la Península Ibèrica i aturar l’expansiñ el comunisme, tot basant-se
en dos pilars: el rebuig públic de Franco, i el respecte al principi de no
intervenciñ en els afers interiors d’un altre país.4 La declaració de Potsdam
afirmava:
En primer lloc, el règim franquista no es va iniciar com a conseqüència
d’un desenvolupament de la política espanyola, sinñ com a resultat d’una
intervenciñ de l’Eix, que va imposar un règim feixista a Espanya. En segon
lloc, el règim espanyol significava un enorme perill per a les nacions
europees i sud-americanes que cercaven la llibertat. En tercer lloc, la
repressió franquista havia fet que la població espanyola demanés el
restabliment d’una Espanya democràtica. Per tant, la Conferència
considerava necessari demanar a les Nacions Unides que trenquessin
relacions amb Franco i recolzessin les forces democràtiques espanyoles. 5