AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Resta encara molta recerca històrica per fer sobre el període inicial de l’exili.
D’una banda, encara es fa referència freqüent ..als textos tradicionals de Joan
Sauret, Felip Calvet i Costa i J M Rosich, i a alguns dels clàssics espanyols.
D’altra banda, els estudis més recents de Daniel Díaz Esculies, Josep Benet o
Miquel Caminal, entre d’altres, ens han ensenyat que encara resta un llarg camí
pel que fa a exhaurir les fonts primàries i confirmar les línies de recerca. La
bibliografia existent demostra que hi ha una gran fragmentació i divisió en els
estudis sobre l’exili català del 1939. En altres paraules, ens manca un punt de
vista panoràmic, integrat, general i estructurat de la història contemporània.1
Aquest llibre pretén omplir el buit historiogràfic en relaciñ a l’exili català de
1939 a 1950, identificat per Francesc Vilanova i d’altres. Un recompte complet
de l’oposiciñ a Franco ha d’incloure una investigaciñ general i de conjunt de
l’exili català de 1939 a 1950. És aquesta la investigaciñ que presentem en aquest
llibre.
La dispersiñ dels catalans durant l’exili va tenir necessàriament
conseqüències historiogràfiques i històriques, cosa que fa relativament difícil el
seu estudi. Francesc Vilanova ha posat èmfasi en la dificultat d’investigar
l’oposiciñ catalana d’aquest període en particular degut a les diverses
experiències de l’exili. Cada nucli local comportava un conjunt específic de
circumstàncies culturals, socials i polítiques, que el feien seguir el seu propi curs.
El resultat, per a Vilanova, juga en contra d’establir un punt de vista global o
integrat del període.2
El punt central d’aquest estudi és el fracàs dels grups polítics catalans dintre
i més enllà de les fronteres espanyoles per organitzar una oposició política a
Franco en els anys quaranta. La tesi ofereix una millor comprensió del fenomen
del franquisme, així com de l’oposiciñ a aquest fenomen. La intenciñ és
desentranyar els orígens dels partits polítics catalans i el seu desenvolupament,
de manera que puguem comprendre millor l’organitzaciñ i la cultura polítiques
catalanes de l’actualitat.
L’estudi proposa dues idees clau. En primer lloc, demostra que el fracàs dels
catalans a l’hora d’organitzar una oposiciñ cohesiva a Franco entre 1939 i 1950
no es pot atribuir simplement a factors internacionals, com han suggerit anàlisis
anteriors, sinó que va ser, en certa mesura, degut a les divisions internes del propi
nacionalisme català. El llibre també investiga fins a quin punt el fracàs dels
catalans va ser degut a factors interns o externs.