20.04.2013 Views

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

La reorganitzaciñ d’ERC a França va ser un altre cop per al CNC <strong>de</strong><br />

Londres. Tarra<strong>de</strong>llas s’oposava directament al CNC, criticava el seu radicalisme<br />

i el fet que no acatés les regles <strong>de</strong> la constitució republicana, i argumentava que<br />

la <strong>política</strong> <strong>de</strong>l CNC era contrària a la Generalitat i a l’Estatut.44 L’any 1944, Pi i<br />

Sunyer va escriure a Batista i Roca sobre Tarra<strong>de</strong>llas: «Tarra<strong>de</strong>llas lluita contra<br />

el CNC. (...) Tarra<strong>de</strong>llas afirma que el CNC no és més que un grup sentimental<br />

<strong>de</strong> persones amb i<strong>de</strong>es romàntiques, i s’oposa principalment a les i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> Pi i<br />

Sunyer».45<br />

ERC era un partit republicà d’esquerres que aspirava a un alt grau<br />

d’autonomia. Tenia dos dirigents principals, Pere Puig i Josep Tarra<strong>de</strong>llas. ERC<br />

operava a França i a Catalunya. No obstant, com ja havia passat amb EC, alguns<br />

<strong>de</strong>ls seus membres van abandonar el partit per unir-se al FNC, cosa que va<br />

<strong>de</strong>bilitar ERC. Novament, la <strong>de</strong>sunió <strong>de</strong>ls catalans afeblia la seva eficàcia<br />

<strong>política</strong>. ERC competia amb el CNC <strong>de</strong> Londres per la supremacia <strong>de</strong>l<br />

catalanisme, en comptes <strong>de</strong> cooperar amb les polítiques respectives.<br />

El gener <strong>de</strong> 1945, a París, Tarra<strong>de</strong>llas va presentar una plataforma unitària,<br />

Solidaritat Catalana46, que es basava en l’acceptaciñ <strong>de</strong> l’autoritat <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong> la Generalitat. L’objectiu <strong>de</strong>l moviment era coordinar la lluita antifranquista i<br />

restablir les institucions republicanes.47 Evi<strong>de</strong>ntment, Tarra<strong>de</strong>llas prenia la<br />

legalitat republicana com a punt <strong>de</strong> partida, però <strong>de</strong>clarava que amb aquesta no<br />

n’hi havia prou, i cercava una col·laboraciñ ulterior amb els nacionalistes bascos.<br />

Solidaritat Catalana reunia ERC, Acció Catalana Republicana, (ACR), UDC,<br />

Estat Català, el Front <strong>de</strong> Llibertat (els antics socialistes), els Fronts <strong>de</strong><br />

Resistència i el FNC. L’intent <strong>de</strong> Solidaritat <strong>de</strong> reunir diferents grups polítics<br />

significava una primera temptativa <strong>de</strong> plataforma unificada a França. És<br />

important tenir en compte que, en no incloure el bloc PSUC-UGT-Unió <strong>de</strong><br />

Rabassaires, la CNT i el CNC <strong>de</strong> Londres, Solidaritat va es<strong>de</strong>venir, en alguns<br />

aspectes, un moviment paral·lel al CNC. Després <strong>de</strong> perdre el recolzament <strong>de</strong>ls<br />

membres <strong>de</strong>l FNC en favor <strong>de</strong> Solidaritat, el CNC <strong>de</strong> Londres es resistia a<br />

acceptar el li<strong>de</strong>ratge <strong>de</strong> Tarra<strong>de</strong>llas.48 El canvi era característic i indicatiu <strong>de</strong> la<br />

manca <strong>de</strong> cohesió <strong>de</strong>l catalanisme.<br />

La distància entre els que vivien a França i els que estaven radicats al Regne<br />

Unit va <strong>de</strong>bilitar substancialment la seva causa. Solidaritat era un <strong>de</strong>safiament<br />

més per al CNC <strong>de</strong> Londres. La manca <strong>de</strong> cohesió entre els catalans <strong>de</strong> França i<br />

els catalans <strong>de</strong>l Regne Unit va ser un <strong>de</strong>ls majors obstacles per arribar a un<br />

catalanisme <strong>política</strong>ment efectiu. Les línies divisòries entre els catalans es<br />

reflectien amb les relacions respectives amb els governs francès i britànic. Els<br />

catalans mai no van presentar un front comú als francesos i els britànics, sinó que<br />

cada grup va presentar les seves reivindicacions per separat.49

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!