AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La reorganitzaciñ d’ERC a França va ser un altre cop per al CNC de
Londres. Tarradellas s’oposava directament al CNC, criticava el seu radicalisme
i el fet que no acatés les regles de la constitució republicana, i argumentava que
la política del CNC era contrària a la Generalitat i a l’Estatut.44 L’any 1944, Pi i
Sunyer va escriure a Batista i Roca sobre Tarradellas: «Tarradellas lluita contra
el CNC. (...) Tarradellas afirma que el CNC no és més que un grup sentimental
de persones amb idees romàntiques, i s’oposa principalment a les idees de Pi i
Sunyer».45
ERC era un partit republicà d’esquerres que aspirava a un alt grau
d’autonomia. Tenia dos dirigents principals, Pere Puig i Josep Tarradellas. ERC
operava a França i a Catalunya. No obstant, com ja havia passat amb EC, alguns
dels seus membres van abandonar el partit per unir-se al FNC, cosa que va
debilitar ERC. Novament, la desunió dels catalans afeblia la seva eficàcia
política. ERC competia amb el CNC de Londres per la supremacia del
catalanisme, en comptes de cooperar amb les polítiques respectives.
El gener de 1945, a París, Tarradellas va presentar una plataforma unitària,
Solidaritat Catalana46, que es basava en l’acceptaciñ de l’autoritat del president
de la Generalitat. L’objectiu del moviment era coordinar la lluita antifranquista i
restablir les institucions republicanes.47 Evidentment, Tarradellas prenia la
legalitat republicana com a punt de partida, però declarava que amb aquesta no
n’hi havia prou, i cercava una col·laboraciñ ulterior amb els nacionalistes bascos.
Solidaritat Catalana reunia ERC, Acció Catalana Republicana, (ACR), UDC,
Estat Català, el Front de Llibertat (els antics socialistes), els Fronts de
Resistència i el FNC. L’intent de Solidaritat de reunir diferents grups polítics
significava una primera temptativa de plataforma unificada a França. És
important tenir en compte que, en no incloure el bloc PSUC-UGT-Unió de
Rabassaires, la CNT i el CNC de Londres, Solidaritat va esdevenir, en alguns
aspectes, un moviment paral·lel al CNC. Després de perdre el recolzament dels
membres del FNC en favor de Solidaritat, el CNC de Londres es resistia a
acceptar el lideratge de Tarradellas.48 El canvi era característic i indicatiu de la
manca de cohesió del catalanisme.
La distància entre els que vivien a França i els que estaven radicats al Regne
Unit va debilitar substancialment la seva causa. Solidaritat era un desafiament
més per al CNC de Londres. La manca de cohesió entre els catalans de França i
els catalans del Regne Unit va ser un dels majors obstacles per arribar a un
catalanisme políticament efectiu. Les línies divisòries entre els catalans es
reflectien amb les relacions respectives amb els governs francès i britànic. Els
catalans mai no van presentar un front comú als francesos i els britànics, sinó que
cada grup va presentar les seves reivindicacions per separat.49