AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Un dels eixos de l’activitat de la nova Generalitat va ser la propaganda
cultural. A més de publicar l’emblemàtica Revista de Catalunya, el govern també
va organitzar classes de llengua catalana i va intentar desenvolupar uns serveis
d’informaciñ. Els serveis de relacions amb Catalunya estaven encapçalats per
Pere Puig i el punt central de transmissió de documents i paquets era Enveigt, en
territori francès, molt a prop de la frontera amb la Cerdanya. Finalment, els
serveis d’ajuda, tot i ser molt modestos, van aconseguir tirar endavant algunes
activitats humanitàries.35
L’objectiu més general del govern era aconseguir la unitat nacional i
restablir les institucions republicanes autònomes amb l’ajut de la pressiñ
internacional.36 La identitat catalana en aquest període es basava en el dret
d’autodeterminaciñ del poble català.37 El govern representava la continuïtat
d’una voluntat i un dret, i principalment del sentiment democràtic del poble
català.38 Carles Pi i Sunyer explicava l’objectiu d’aquest nou govern a Josep
Trueta:
S’ha format un govern en una situaciñ molt difícil, que representa una
soluciñ provisional i un primer nucli al voltant del qual existeix l’esperança
d’articular una unitat més completa. (...) El nou govern, fins i tot com a
composició limitada, te el propòsit de la unitat nacional.39
El govern embrionari volia ser inclusiu.40 En intentar incloure també
membres de la dreta i de l’oposiciñ de dintre d’Espanya,41 aviat es va arribar a
un punt mort.42 El govern no tenia recursos, ni capacitat per unificar les
polítiques de les diferents branques de l’oposiciñ catalanista. A Catalunya, ERC
no estava d’acord amb la formaciñ del govern a l’exili. També va perdre el
suport dels catalanistes del Regne Unit.
L´activitat del govern va quedar restringida per les difícils circumstàncies de
l’exili i per l’ambiciñ de coordinar un nombre de faccions diferents. Josep Irla va
dissoldre el govern el gener de 1948.43 Els membres del govern havien perdut
tota esperança de continuar.44 Amb el govern dissolt, el president va romandre
com a únic representant de la continuïtat institucional reconegut dintre
d’Espanya. La crisi institucional del nacionalisme català va tornar a posar-se de
manifest.45 Pi i Sunyer explicava la sensació de fracàs posterior a la dissolució
del govern:
El món que reflecteixen aquestes obres podria qualificar-se com un
fracàs. Tota aquesta feina, tots aquests esforços per organitzar un govern a
l’exili que, dintre d’Espanya, no es van percebre; les lluites amb les
autoritats republicanes espanyoles per tal d’obtenir una mínima autonomia
econòmica. (...) De vegades, he imaginat aquests lligams històrics com una
part d’un arbre que s’ha trencat o potser com un camí sense sortida.46
Plataformes d’oposició