AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Altres grups d’esquerres també estaven dividits. La CNT (el sindicat
anarquista) i l’UGT (el sindicat socialista), en particular, estaven internament
trencats. És concebible que el nacionalisme català pogués haver explotat la
plataforma sindicalista, en especial la CNT, que tenia una forta base a Catalunya.
Com que el moviment obrer a Catalunya havia estat molt potent a començaments
del segle XX, el nacionalisme català després de la Guerra Civil hauria pogut aliarse
amb ell com a instrument de mobilitzaciñ popular que recolzés l’elit
intel·lectual i política catalana. Fins i tot, podria haver estat la base d’unes
accions armades i de carrer que el nacionalisme català no va tenir durant els anys
quaranta. Tot i que l’UGT i la CNT no es basessin principalment en la política
catalana, ambdós sindicats no eren contraris a les exigències nacionalistes, i la
uniñ de tots els grups hauria enfortit les possibilitats d’organitzaciñ. No obstant,
els dos sindicats van quedar greument afeblits després la Guerra Civil i no van
poder proporcionar els fonaments necessaris.
En l’espectre antifranquista, els partits d’esquerres espanyols a l’exili
d’Amèrica Llatina es dividien principalment entre els procomunistes i els
anticomunistes. Els republicans, la branca del PSOE liderada per Prieto, la CNT,
els nacionalistes bascos i els catalans eren anticomunistes. D’altra banda, el PCE,
el PSUC i el PSOE liderat per Negrín eren procomunistes. Com que els catalans
eren anticomunistes, les relacions entre aquests dos grups eren pràcticament
inexistents. En general, els republicans i els socialistes (els líders d’esquerres no
comunistes) estaven disposats a tractar amb els catalanistes (principalment
Martínez Barrio i Prieto) i van oferir un enorme suport econòmic. No obstant, les
grans divisions internes anaven en detriment de les possibilitats d’assolir un
pacte més ferm.
Com els catalans, molts bascos es van trobar exiliats a Amèrica Llatina.
Amb l’ocupaciñ de França, els bascos van fugir al Regne Unit o a Amèrica.
Després de visitar els Estats Units, Aguirre va aterrar a Argentina l’any 1941.50
En el moment que Aguirre va arribar a Amèrica Llatina51, el poder d’Irujo al
Regne Unit va perdre legitimitat, ja que Aguirre era el president dels bascos i fins
a cert punt la posiciñ d’Irujo només tenia sentit mentre el president no pogués
exercir el seu poder.52 Per tant, l’arribada d’Aguirre a Amèrica Llatina va tenir
un efecte comparable però diferent a la de Santaló en el cas català. La legitimitat
del CNC i del CNB s’havia posat en dubte.
Aguirre va enfortir els seus contactes polítics i administratius amb les
autoritats llatinoamericanes. Els seus objectius principals eren establir comunitats
basques, promulgar idees nacionalistes i establir sistemes efectius d’informaciñ i
propaganda en la causa basca. Aguirre va reeixir en la reorganització de les
comunitats dels països que va visitar.53