AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La majoria <strong>de</strong> catalans resi<strong>de</strong>nts a França van <strong>de</strong>cidir abandonar el país quan<br />
aquest va ser envaït per les forces alemanyes, ja que la seva situació havia<br />
es<strong>de</strong>vingut molt precària. Mentre que un contingent va tornar a Espanya, molts<br />
van marxar a Amèrica Llatina (principalment a Mèxic i Argentina), tal com<br />
<strong>de</strong>scriurem en el proper capítol, i molts comunistes van marxar a Rússia.8 La<br />
fugida <strong>de</strong> territori francès era inevitable. La majoria d’exiliats catalans, però, es<br />
van traslladar al Regne Unit, que era geogràficament el país més proper on<br />
podien esperar a ser acceptats. Per a la direcció <strong>política</strong>, el més preocupant era<br />
veure com la seva influència, direcció i existència pròpies es veien directament<br />
amenaça<strong>de</strong>s. L’èxo<strong>de</strong> va <strong>de</strong>ixar el Regne Unit com a únic país d’Europa on les<br />
esperances d’organització <strong>de</strong>ls catalanistes encara es mantenien, i al seu <strong>de</strong>gut<br />
temps es va convertir en el centre <strong>de</strong> l’exili català.<br />
L’impacte <strong>de</strong> la Segona Guerra Mundial a l’exili britànic<br />
La Segona Guerra Mundial va actuar com a rerefons <strong>de</strong> l’exili catalanista al<br />
Regne Unit.9 Els espanyols sempre havien estat propers als italians, cosa que<br />
reforçava el temor a que Espanya pactés tard o d’hora amb les potències <strong>de</strong> l’Eix.<br />
Aquests temors no eren injustificats. Un document <strong>de</strong>l Ministeri d’Afers<br />
Exteriors italià indica que eren fonamentats: «Espanya no oblida la generosa<br />
ajuda brindada per Itàlia quan va haver <strong>de</strong> lluitar fortament per la seva existència,<br />
i d’aquell moment en endavant el seu recolzament a l’Eix va quedar<br />
irrevocablement fixat».10<br />
Hitler va rebutjar els serveis <strong>de</strong> Franco l’estiu <strong>de</strong> 1940 perquè els<br />
consi<strong>de</strong>rava inútils, i els intents <strong>de</strong> Franco per passar a formar part <strong>de</strong> l’Eix la<br />
tardor <strong>de</strong> 1940 van fracassar perquè Hitler no volia pagar un preu massa alt.<br />
Franco sempre va estar proper a Hitler, però li preocupava més la pròpia<br />
supervivència que la <strong>de</strong> Hitler. El 1941, Mussolini va intentar convèncer Franco<br />
per unir-se a l’Eix, però Franco es va adonar que Espanya no comptava amb els<br />
recursos i la força econòmica per fer-ho. Franco va tenir encara més compte <strong>de</strong><br />
no entrar a la Segona Guerra Mundial quan es va adonar que aquesta seria llarga.<br />
Tanmateix, Franco es va tornar a engrescar amb l’Eix el juny <strong>de</strong> 1941, amb la<br />
invasió alemanya <strong>de</strong> Rússia. A més, la neutralitat espanyola a la Segona Guerra<br />
Mundial va ser el fruit que Alemanya no volia o no es podia permetre l’entrada<br />
d’Espanya. D’octubre <strong>de</strong> 1944 en endavant, Espanya va dir que sempre havia<br />
estat propera a l’Eix com a estratègia anti-soviètica.