AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La majoria de catalans residents a França van decidir abandonar el país quan
aquest va ser envaït per les forces alemanyes, ja que la seva situació havia
esdevingut molt precària. Mentre que un contingent va tornar a Espanya, molts
van marxar a Amèrica Llatina (principalment a Mèxic i Argentina), tal com
descriurem en el proper capítol, i molts comunistes van marxar a Rússia.8 La
fugida de territori francès era inevitable. La majoria d’exiliats catalans, però, es
van traslladar al Regne Unit, que era geogràficament el país més proper on
podien esperar a ser acceptats. Per a la direcció política, el més preocupant era
veure com la seva influència, direcció i existència pròpies es veien directament
amenaçades. L’èxode va deixar el Regne Unit com a únic país d’Europa on les
esperances d’organització dels catalanistes encara es mantenien, i al seu degut
temps es va convertir en el centre de l’exili català.
L’impacte de la Segona Guerra Mundial a l’exili britànic
La Segona Guerra Mundial va actuar com a rerefons de l’exili catalanista al
Regne Unit.9 Els espanyols sempre havien estat propers als italians, cosa que
reforçava el temor a que Espanya pactés tard o d’hora amb les potències de l’Eix.
Aquests temors no eren injustificats. Un document del Ministeri d’Afers
Exteriors italià indica que eren fonamentats: «Espanya no oblida la generosa
ajuda brindada per Itàlia quan va haver de lluitar fortament per la seva existència,
i d’aquell moment en endavant el seu recolzament a l’Eix va quedar
irrevocablement fixat».10
Hitler va rebutjar els serveis de Franco l’estiu de 1940 perquè els
considerava inútils, i els intents de Franco per passar a formar part de l’Eix la
tardor de 1940 van fracassar perquè Hitler no volia pagar un preu massa alt.
Franco sempre va estar proper a Hitler, però li preocupava més la pròpia
supervivència que la de Hitler. El 1941, Mussolini va intentar convèncer Franco
per unir-se a l’Eix, però Franco es va adonar que Espanya no comptava amb els
recursos i la força econòmica per fer-ho. Franco va tenir encara més compte de
no entrar a la Segona Guerra Mundial quan es va adonar que aquesta seria llarga.
Tanmateix, Franco es va tornar a engrescar amb l’Eix el juny de 1941, amb la
invasió alemanya de Rússia. A més, la neutralitat espanyola a la Segona Guerra
Mundial va ser el fruit que Alemanya no volia o no es podia permetre l’entrada
d’Espanya. D’octubre de 1944 en endavant, Espanya va dir que sempre havia
estat propera a l’Eix com a estratègia anti-soviètica.