AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Malgrat que hi ha una plètora d’informaciñ sobre el franquisme i el
nacionalisme català, en canvi no existeix molta documentació sobre quines van
ser les raons i la forma en què el catalanisme va fracassar i específicament què
van fer els catalans per contribuir al seu propi enfonsament. Aquest estudi vol
omplir aquest buit, mitjançant una explicació exhaustiva dels esdeveniments que
van tenir lloc a Catalunya, a Espanya i a l’exili de França, el Regne Unit, Estats
Units i Amèrica Llatina. També s’afegeix al registre de proves històriques sobre
el curs de la política aliada i a la presa de decisions al llarg d’aquest període, i el
seu impacte en la situació catalana i la qüestió espanyola. Que el catalanisme,
com altres nacionalismes regionals, es va enfrontar a una situació internacional
molt dificultosa, amb centenars de milers d’exiliats, s’ha reconegut en un o altre
moment. La meva tesi intenta avaluar fins a quin punt els catalanistes van ser
responsables del seu propi fracàs.
Per tal d’omplir aquest buit historiogràfic, l’autora va consultar arxius
públics i privats i va entrevistar diversos activistes de l’època. Per tant, l’estudi
va més enllà d’algunes de les limitacions de la bibliografia ja existent, que pateix
bé d’una manca d’amplitud de mires o bé d’una manca de profunditat, i que s’ha
concentrat principalment en les oposicions monàrquica i republicana al règim.
Els arxius públics de Catalunya donen fe dels punts de vista dels dirigents
catalans, a ambdñs bàndols de l’espectre polític. A alguns extractes i algunes
seccions documentals s’hi pot accedir en arxius catalans com el Pavelló Sert a
Barcelona, que ofereix una visiñ general dels esdeveniments de l’exili català a
l’altra banda de l’Atlàntic, principalment de les comunitats d’Amèrica Llatina.
Els arxius públics de Madrid i Itàlia permeten conèixer l’opiniñ oficial de l’estat,
mentre que arxius privats com el de José Enrique Varela Iglesias proporcionen la
perspectiva franquista. La canviant posició aliada es documenta en els arxius de
França i el Regne Unit, i el Foreign Office britànic i el Ministère des Affaires
Étrangers de París també van ser útils per traçar el desenvolupament de la
política de no intervenció. Com a contrapunt, el Ministeri de Affari Esteri italià
dñna fe del punt de vista de l’Eix respecte als esdeveniments polítics d’Espanya.
Juntament amb una sèrie d’entrevistes amb algunes d’aquestes figures, encara
vives, i amb la consideraciñ d’un seguit de material secundari sobre la història
internacional, espanyola i catalana del període, aquestes fonts són els fonaments
d’una visiñ panoràmica del nacionalisme català en el període en qüestió, una
visió que comprèn les veus dels principals dirigents catalans, de les comunitats
de l’exili, i dels poders aliats i de l’Eix.