AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Evi<strong>de</strong>ntment, els catalanistes eren un <strong>de</strong>ls grups que composaven l’oposiciñ<br />
exterior al règim. Dos elements importants amb qui calia mantenir les relacions<br />
eren els bascos i els partits d’esquerres. El govern basc a l’exili es va constituir<br />
finalment el 1946, sobre la base <strong>de</strong> la legalitat <strong>de</strong>ls estatuts republicans.70 El<br />
projecte <strong>de</strong>ls nacionalistes bascos no es va posar en pràctica <strong>de</strong>gut a la resistència<br />
<strong>de</strong> l’esquerra i a la reacciñ <strong>de</strong>l règim <strong>de</strong> Franco.71 La inestabilitat geogràfica<br />
causada per els continus canvis polítics a nivell internacional va alimentar la<br />
inestabilitat institucional i <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge72, cosa que va dificultar enormement la<br />
tasca <strong>de</strong> implementació i propagació <strong>de</strong> la causa basca.73<br />
En el seu discurs <strong>de</strong> Nadal, el presi<strong>de</strong>nt Aguirre va fer una crida al poble<br />
basc per recñrrer a la violència, en cas necessari, per tal d’assolir els objectius. El<br />
sentiment que transmetia aquest discurs recordava el que ell mateix havia<br />
pronunciat el dia <strong>de</strong> Nadal <strong>de</strong> 1941, la primera vegada que els nacionalistes<br />
bascos eren cridats a passar a l’acciñ directa, en el que es pot consi<strong>de</strong>rar el tret <strong>de</strong><br />
sortida <strong>de</strong>l nacionalisme basc radical. Un fragment <strong>de</strong> discurs <strong>de</strong>l presi<strong>de</strong>nt<br />
Aguirre <strong>de</strong>ia així:<br />
Nosaltres, els bascos, hem estat el típic exemple <strong>de</strong> poble oprimit. (...)<br />
Cerquem la <strong>de</strong>mocràcia i la llibertat. (...) Lluitem per la llibertat d’Euzkadi i<br />
per la fi <strong>de</strong> l’opressiñ <strong>de</strong>l poble basc. Ara entrem en una tercera fase <strong>de</strong> la<br />
nostra lluita. Aquest nou perío<strong>de</strong> s’ha <strong>de</strong> caracteritzar per l’acciñ directa i<br />
persistent <strong>de</strong>l poble. (...) L’oposiciñ dintre d’Espanya ha d’intensificar les<br />
seves accions, en l’esfera pública i privada. (...) I nosaltres els bascos hem <strong>de</strong><br />
seguir onejant la nostra senyera.74<br />
La crida d’Aguirre als nacionalistes bascos a utilitzar la resistència armada<br />
no va ser seguida pels catalans, que mai no van dur a terme ni van intentar una<br />
resistència armada contra el franquisme.<br />
El projecte <strong>de</strong> Galeuzka, creat pels nacionalistes bascos, gallecs i catalans,<br />
va <strong>de</strong>saparèixer en el moment que els trens presi<strong>de</strong>nts van signar un pacte amb la<br />
legalitat republicana, en el qual acceptaven les institucions i lleis republicanes, el<br />
23 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong> 1946. A més, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l moment que els governs català i basc es van<br />
reconstituir, els contactes van passar a fer-se <strong>de</strong> govern a govern. No obstant, els<br />
principis i<strong>de</strong>ològics <strong>de</strong> Galeuzka va continuar vius en les relacions i projectes<br />
entre catalans i bascos.75