OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Al vídeo es pot veure com, a mesura que passen els minuts, la Marta es va indignant
i el seu to es fa cada cop més irat. Vam fer alguna prova abans i vam
decidir que el to havia de ser suau, tranquil, gairebé expositiu. Però per més
que ho intentàvem, a mesura que la Marta anava relatant els abusos que descrivia
el text, el seu to pujava de forma natural, no hi havia manera de dissimular
la impotència i l’enuig que sentíem davant tot el que havíem descobert. Finalment
vam pensar que no calia amagar el que sentíem. No podíem fer veure
que això és normal. Això que explicàvem era indignant i punt.
Incendi a YouTube
El dissabte ens vam aixecar tard, al voltant de les 10. El primer que vaig fer va
ser mirar el número de visites que tenia el vídeo. Fins aquell moment només
havíem penjat un parell de vídeos sobre el ple municipal de Blanes o alguna
cosa relacionada amb el tancament dels CAP de la Selva, però cap d’ells superava
les 450 visualitzacions. Em vaig despertar de cop: a les 10, el vídeo ja
l’havien vist 2.235 persones! Vaig cridar la Marta:
—Mira Marta! Més de 2.000 visites!
L’endemà, el vídeo ja l’havien vist 8.000 persones. Durant els trenta dies següents,
El major robatori de la història de Catalunya va tenir 188.000 visualitzacions. Actualment
en té més de mig milió i cada mes se n’hi sumen 15.000 més. El 26 de
febrer vaig rebre un missatge directe a Twitter d’una noia, l’Antía Castedo:
—Marta! Mira! La corresponsal de El País a Girona vol parlar amb
nosaltres!
Per a nosaltres aquell missatge era una victòria. Havíem fet el vídeo justament
amb la intenció que allò que denunciàvem traspassés l’àmbit de la nostra revis-
98