OnSonElsMeusDiners

CAPÍTOL 7
CAFÈAMBLLET productions
Avui, a finals del mes de març de 2013, mentre la Marta i jo escrivim el llibre
que teniu a les mans, es compleix un any de la publicació a YouTube de El major
robatori de la història de Catalunya. Avui, un any després de prémer al botó
publicar no podem evitar preguntar-nos si érem conscients del que estàvem a
punt de fer, de les conseqüències que comportaria publicar aquest vídeo. La
resposta és no. L’únic que teníem absolutament clar és que hi havia coses que
calia que quedessin dites en públic. Vam veure que YouTube podia ser una
mena de Speaker’s Corner de la nostra societat connectada on poder prendre la
paraula i dir allò que molts no volien que fos dit. Un lloc des d’on poder cridar
ben alt: «El rei està nu! I es contracta a si mateix amb diners públics! ;-)».
Un vídeo casolà
Vam treballar el guió del vídeo durant prop de deu dies, buscant la millor manera
d’ordenar totes les dades, tot el que havíem après els últims mesos sobre
el funcionament de la sanitat pública. La idea era fer un vídeo de no més de set
o vuit minuts, però, després de fer diverses versions, vam veure que no hi havia
manera de baixar dels vint. Finalment vam dir: «Com si no ho mira ningú. Això
és el que volem dir i això direm. I qui no tingui temps, que no ho miri».
Amb el guió enllestit, només quedava solucionar la part tècnica. No teníem ni
càmera ni micro ni focus. Vam parlar amb un amic que es dedica a temes
audiovisuals i ens va dir que en un parell de setmanes estaria lliure i podria
portar el material a casa. Però teníem pressa. Volíem fer el vídeo com més
aviat millor, amb aquella sensació de voler treure’t un pes de sobre. Llavors
se’ns va ocórrer que ho podíem fer directament amb la càmera i el micro
89