OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Durant aquells tres dies en què vam estudiar les actes, l’Antía, l’Oriol, en
Ramon i jo ens enviàvem wathaspps amb «els millors moments» de les sessions
del Consell Rector. El llenguatge de les actes era bastant asèptic a primera
vista, però després d’una estona llegint, quan ja començaves a distingir
personatges, a entendre qui era cada un dels membres del Consell Rector, la
cosa s’animava.
Potser, a aquelles alçades, en Ramon, l’Oriol, l’Antía, la Marta i jo, ens havíem
tornat uns friquis del tema, però ens ho vam passar en gran llegint aquells
papers. Fem un resum confiant que el lector, si ha arribat a aquest capítol,
comparteixi ja el nostre grau de friquisme.
Grans moments dels papers de Mataró
L’octubre del 1992 els treballadors de l’Hospital de Mataró lluiten per obtenir
millores al seu conveni. El tema es debat al Consell Rector.
El senyor Torner demana que s’inclogui l’aprovació del conveni
col·lectiu. (...) El president, davant el carreró sense sortida en què
es troben les negociacions... proposa que l’assumpte quedi sobre la
taula fins la propera sessió, essent aprovada la proposta per
unanimitat.
Al més pur estil Rajoy. El mes de juny, després d’un llarg debat, al torn de precs
i preguntes trobem que:
El senyor Josep Maria Teniente comunica que, seguint el costum, el dia
25 de juliol se celebrarà un ofici religiós en memòria del fundador de
l’hospital.
La següent intervenció és de Manel Corredó, que pregunta «si s’han pagat els
endarreriments al personal». A Dios rogando...
El juliol del 1992 es discuteix sobre l’endarreriment que pateix el procés de
construcció del nou hospital. El president del Consell Rector, l’alcalde Manel
Mas, intenta calmar els ànims dels queixosos i explica que:
116