OnSonElsMeusDiners

Auditoria ciutadana en acció!
i van llençar les preguntes que qualsevol de nosaltres tenia al cap: «Per què
aquesta opacitat Què amaga».
I no ha estat senzill, els mitjans de comunicació tradicionals no s’han fet massa
ressò, tret de comptades excepcions, de la tasca que han fet. Ells ja ho expliquen,
la «majoria de mitjans de comunicació estan controlats pels poders financers
i polítics que s’han beneficiat durant anys del sistema sanitari». I, de fet, això és
quelcom que qualsevol periodista que treballi a un mitjà de comunicació de
masses t’ho confirma: no poden publicar el que volen, no poden decidir, no
tenen independència. Durant el judici al qual es van haver d’enfrontar, no hi va
haver mitjans de comunicació tradicionals, i ens consta que tenien vetat cobrir
la notícia. Després de la condemna, CAFÈAMBLLET va haver de retirar el seu vídeo
d’Internet, és a dir, que han patit censura directa i indirecta. Però sempre ens
queda la premsa internacional, i, si aquí els mitjans poden ser coaccionats o
controlats pels interessos econòmics d’uns quants, no passa el mateix amb la
premsa internacional, així que la revista local CAFÈAMBLLET va acabar sortint a un
mitjà com The Washington Post.
La lluita per la transparència i per depurar responsabilitats
I és que aquesta publicació gratuïta i la seva versió digital han fet trontollar
l’estabilitat de l’entramat de relacions econòmiques entre empreses privades
i organismes públics o privats que gestionen els nostres diners destinats a
la sanitat. La mostra ha estat que un simple vídeo on no es deia ni una sola
falsedat, però que va pecar de tenir un títol massa agosarat, ha servit perquè
des dels cercles de poder se’ls intenti represaliar, en aquest cas per la via
judicial. I això ens porta a qüestionar-nos la legitimitat de la nostra justícia
quan els corruptes triguen mesos o anys en ser jutjats i sovint acaben marxant
impunes, i una parella que alerta sobre la corrupció al sistema sanitari
català és jutjada i condemnada per un vídeo penjat a Internet. Aquesta estratègia
de desgast, però, no ha tingut l’efecte que devien esperar, més aviat tot
el contrari. D’una banda, els ha enfortit personalment; passar el tràngol
d’anar a judici per a la ciutadania és un fet traumàtic, i més quan estàs plenament
convençut que la denúncia és injusta. Però si ets capaç de treure la
força per no oblidar la importància i la legitimitat de la tasca que has fet i et
serveix per aprendre dels errors, en surts reforçada. De l’altra, ha estat una
319