OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
des. Li vam dir que el milió d’euros que s’estalviaven tancant els 7 CAP eren
el mateix milió d’euros que es gastava la Diputació en càrrecs de confiança.
Ens va respondre quatre ximpleries mentre els seus acompanyants anaven
fent que sí amb el cap. Entre aquests acompanyants hi havia Xavier Trias,
l’alcalde de Barcelona, i Robert Fauria, alcalde de Sant Hilari i actualment
imputat per presumpte suborn a l’Operació Pokemon. Després dels disbarats,
el president i la seva comitiva van pujar als seus cotxes i van desfilar
cap al lloc de la reunió de CDC, el luxós hotel Vilars Rurals, propietat de
Ramon Bagó.
En David de Reus
L’altra cosa important que ens va succeir en aquells quatre mesos de silenci va
ser conèixer en David Vidal, regidor de la Candidatura d’Unió Popular (CUP)
a Reus. Algú ens va dir que «a Reus hi ha un noi que treballa en alguna cosa
semblant a la vostra». A les eleccions municipals del 22 de maig (aquelles que
es van celebrar amb centenars de milers de persones a les places de tot Espanya),
David Vidal va ser l’únic representant de la CUP que va arribar a tenir
representació a l’Ajuntament de Reus. Com a regidor, en David es convertia
automàticament en membre dels diferents consells d’administració de les empreses
municipals de la ciutat. Això li permetia tenir accés a molta documentació.
Una d’aquestes empreses municipals era Innova, gestora de l’Hospital Sant
Joan de Reus. La història del que va fer en David amb aquesta informació mereix
tot un llibre sencer (vegeu «La increïble història d’un jardiner de Reus», p. 285).
Per a la Marta i per a mi, contactar amb en David va tenir una importància vital.
Durant els mesos en què ens vam enfrontar al silenci municipal a Blanes, Calella
o Lloret, la sensació era d’aïllament. És veritat que durant aquells mesos
vam tenir contacte amb gent que ens encoratjava i ens ajudava a continuar amb
la nostra feina. Una d’aquestes persones era l’Àngels Martínez Castells, economista,
professora de la UB i membre de Dempeus per la Salut Pública. Durant
mesos l’Àngels ens va explicar en llargues converses telefòniques tot el que
sabia sobre el sistema sanitari català. Més enllà de l’aspecte tècnic, l’experiència
de dècades de lluita de l’Àngels ens va ajudar molt des d’un punt de vista emocional.
Recordo que un dia, especialment feixuc, la Marta li va preguntar per
telèfon a l’Àngels: «Però, Àngels, què fas quan veus que treballes i aquesta gent
72