OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
«extraordinàriament greu el fet que l’hospital municipal hagi donat a una empresa
el contracte de cuina durant 19 anys sense concurs públic». Uns fets que van ser
detectats l’any 2006 per la Sindicatura de Comptes, que va advertir els responsables
que «s’estava incomplint la normativa». Però l’anterior alcalde de
Badalona, Jordi Serra (PSC), no en va fer cas. El grup municipal d’ICV va
demanar que s’obrís una comissió d’investigació. Davant l’escàndol, els companys
de partit de Bagó al Parlament van tornar a mirar cap a una altra banda.
El conseller de Presidència del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va
treure importància al tema dient que «és fàcil arribar a aquesta quantitat de
diners pel llarg període de temps que comprenen els contractes». Per la seva banda,
el diputat Jordi Turull (de qui parlarem de seguida) es va referir a «la importància
del Grup Serhs al sector del càtering per justificar els nombrosos contractes
de què ha gaudit Bagó». Al llarg de les setmanes següents el Consell d’Administració
dels hospitals de Badalona (format per representants de tots els
partits municipals) es va reunir per estudiar la situació. Van descobrir, entre
altres coses, que l’oferta que va presentar Serhs era un 24 % superior al preu
de licitació. Es va descobrir, també, que el màxim responsable de serveis de
l’hospital de Badalona (i per tant el de cuina) era la parella d’un membre del
Grup Serhs. Poc després aquesta persona va abandonar Badalona per ocupar
el mateix càrrec al centre sanitari Cotxeres de Borbó, on també va intervenir
en l’adjudicació del contracte de restauració a l’empresa de Bagó. Citant fonts
de la comissió d’investigació, el diari El País va explicar que «era tanta la confiança
i la conxorxa entre l’hospital, el CHC i Serhs que no es molestaven ni en
dissimular. Els contractes entre l’hospital de Badalona i el Grup Serhs es signaven
a la seu de Serhs, a Pineda de Mar!».
Mesos més tard, la CUP de Calella va organitzar una xerrada sobre la sanitat
pública a la qual ens van convidar. Allà, al feu d’en Bagó vam explicar, entre
altres coses, els diversos escàndols protagonitzats pel «fill predilecte» de la
ciutat. Entre els assistents hi havia un directiu del Grup Serhs. Al torn de
preguntes aquest senyor va intentar defensar l’empresa. Sobre Badalona va
dir que «estaven perdent diners» i que «ningú més s’havia presentat per oferir el
servei». Un home gran que estava entre el públic li va respondre fent una interessant
reflexió: «És clar que no es va presentar cap altra empresa... Qui hauria
de perdre el temps en competir en un concurs tan escandalós com el de Badalona».
144