OnSonElsMeusDiners

Festa amb els diners del ciutadà
diners públics Farà això, senyor Marigó, o farà com el senyor Trias,
que mai es va atrevir a demanar explicacions als seus excompanys de
feina
A aquelles alçades les cares dels regidors dels partits interpel·lats (PSC i CiU)
eren un poema. L’alcalde negava tot el que dèiem amb el cap i l’exalcalde, el
senyor Trias, s’havia posat vermell com un pebrot i tremolava. Després de la
nostra intervenció Marigó, visiblement contrariat, va agafar la paraula i va deixar
algunes perles que, si no estiguessin enregistrades, qualsevol polític decent
les negaria. A continuació reproduïm aquestes paraules i la contesta que li vam
donar a la següent edició del CAFÈAMBLLET:
1. «Aquest no és el lloc de fer aquestes preguntes», va dir el batlle
blanenc. Com a periodistes, però sobretot com a ciutadans, ens preguntem,
llavors, quin és el lloc per fer les preguntes, sinó el ple municipal
2. «Darrere les teves preguntes hi ha un dard enverinat», va dir Marigó.
Com a professionals de la comunicació creiem que, tot i que involuntari,
això és un elogi enorme. Justament, només si fem bé la nostra feina, les
nostres preguntes són enverinades. Si no ho fossin, valdríem menys que
el paper on imprimim el nostre periòdic.
3. «Aquestes intervencions no m’agraden. La llibertat d’expressió té uns
autolímits. Tu t’hauries de posar l’autolímit.»
Quan el senyor Marigó diu «autolímits» es refereix al terme autocensura
Quins són els límits El senyor Marigó no ho ha volgut aclarir.
Només va dir que no li agradaven aquelles preguntes. Com a professionals
de la comunicació ens preguntem: quines són les preguntes que sí li
agraden a Josep Marigó És ell qui ha de dir què es pregunta i què no
Aquests fets són preocupants. Mentre milers de persones s’enfronten a
unes retallades sanitàries sense precedents i mentre centenars de
treballadors veuen com perden drets laborals, els polítics s’ofenen si se’ls
pregunta sobre la seva gestió, interrompen i silencien. Ens reafirmem en
55