OnSonElsMeusDiners

L’home que es contractava a si mateix
Per tant, l’objectiu del CHC és oferir als hospitals municipals (la majoria controlats
per membres de CiU i PSC) diversos serveis de gestió. Bàsicament es tracta de dir
als alcaldes: «Tu no et preocupis de res, nosaltres t’ho fem tot: gestió financera,
gestió de contractació pública, gestió de personal, gestió integral…». La idea va
tenir èxit i el CHC es va fer, d’aquesta manera, amb la gestió de milers de milions
d’euros públics al llarg dels següents 25 anys. Però, com veurem, part d’aquest èxit
es va aconseguir gràcies a pràctiques molt qüestionables i, en algunes ocasions,
directament irregulars. Això va servir perquè diversos empresaris, entre ells Ramon
Bagó, fessin grans negocis gràcies als diners de la sanitat pública.
Després d’aquests aclariments, tornem a la nostra aventura personal. Un cop va
sortir el còmic Sociovergència sanitària el mes d’agost, vam fer una pausa en el ritme
de publicacions. Durant la segona meitat de 2011 no vam publicar gairebé res sobre
els hospitals de Blanes i Calella. Havíem descobert el mecanisme que relacionava
la CSMS amb el poder local i la relació de Ramon Bagó amb el CHC, una relació
que ens posava sobre la pista d’un problema sistèmic. Tot plegat ens obligava a
obrir noves vies d’investigació que anaven molt més enllà dels hospitals de la CSMS
i dels alcaldes dels nostres pobles. Ens vam veure obligats a sortir de l’àmbit local
en què havíem treballat sempre. La sensació era d’un cert vertigen. Durant els
següents cinc mesos, doncs, vam restar en silenci sobre el tema dels hospitals i
d’en Bagó. Vam dedicar aquests cinc mesos a estudiar més a fons la figura d’en
Bagó, el CHC i les desenes de persones i institucions relacionades. Si fins ara havíem
treballat per comprendre l’arquitectura del model, a partir d’ara calia treballar
per entendre com els seus arquitectes van beneficiar-se d’aquesta estructura.
En terra de bandolers: una emboscada al president Mas
Durant aquests mesos de silenci van passar dues coses molt importants per a
la Marta i per a mi.
69