OnSonElsMeusDiners

Capítol 16
Dos anys apassionants
Han passat dos anys des que la Marta i jo, gairebé per casualitat, vam començar
a preguntar què estava passant als hospitals de Blanes i Calella. Han estat dos
anys intensos, dos dels anys més bonics de la nostra vida. És veritat que en
aquest temps hem agafat moltes enrabiades, ens han amenaçat amb demandes,
han llençat les nostres revistes a les escombraries, ens han fet seure al banc dels
acusats i ens han condemnat. Però tot plegat es queda petit al costat de les coses
meravelloses que hem viscut. No és només un exercici de bonrotllisme, és el que
hi ha, és l’evidència.
Per començar, en aquests dos anys la Marta i jo hem descobert que el nostre
sistema sanitari és un niu de corrupció i opacitat. Algú podria dir que descobrir
això no es pot descriure com una cosa meravellosa. Potser no, però és millor
tenir un sistema sanitari opac i corrupte i saber-ho que tenir un sistema sanitari
opac i corrupte i no saber-ho. Saber-ho, com a mínim, et permet pensar en
com canviar-ho.
També durant aquests dos anys hem pogut conèixer un munt de persones extraordinàries,
algunes de les quals heu pogut conèixer a través d’aquestes planes.
Gent que per alguna raó desconeguda es llença a defensar drets que són
de tots. Gent que decideix, vés a saber per què, dedicar el seu esforç, la seva
creativitat i el seu temps a fer una cosa que potser mai ningú els agrairà i que,
per descomptat, mai els farà rics ni mereixedors d’una Creu de Sant Jordi com
la que té Ramon Bagó. Gent com la que he descrit en aquest llibre, però també
225