OnSonElsMeusDiners

Els papers de Mataró
Versió real de l’adéu:
Cuina Serhs se’n va del consorci perquè, a part de possiblement haver
perdut alguns calerets, no han sabut fer les coses bé. (...) L’experiència
d’un any i mig ha demostrat, a qui entén d’explicacions, que la cuina no
ha funcionat ni de lluny com abans i que els resultats econòmics tan
espectaculars d’estalvi que s’al·leguen no s’han demostrat ni ensenyat en
cap moment. Fins i tot segueix sent un secret el contracte amb Cuina
Serhs SL malgrat les reiterades peticions efectuades en el Consell de
Govern. És millor que els serveis de cuina es gestionin directament o per
mitjà d’empreses de càtering
L’experiència ens demostra que, si es vol un servei de restauració com a
mínim acceptable, que si es vol controlar el servei, (...) és necessari que el
servei de cuina es gestioni directament.
Ens ho demostra també l’enquesta de Salut del Departament de Sanitat,
on es demostra com ha caigut el grau de satisfacció en l’àmbit de
l’hostaleria dels usuaris de la sanitat pública des que molts hospitals han
subrogat aquest servei.
I és que també hi ha un altre fet evident. No es pot conciliar l’intent
d’estalvi de la gerència amb l’afany de lucre d’aquestes empreses.
Qualsevol empresa de càtering es planteja un mínim d’un 10 % de
beneficis en relació a la facturació. Si hi afegim el 7 % d’IVA, només
amb aquests dos conceptes s’encareix el servei en un 17 %. En aquestes
condicions, un estalvi d’un 5 % en la despesa del centre que ha
subrogat el servei està condicionat a reduir la despesa real en un 22 %,
que es retalla bé en aliments, bé en sous, o en nombre de treballadors,
amb els efectes de sobres coneguts envers la qualitat, fiabilitat i
satisfacció (en la enumeració d’abans, posar això del personal no
qualificat). Però el senyor Colomer, malgrat ser el principal responsable
del fiasco Serhs, potser per principis, vol tornar a subrogar la cuina
a una altra empresa.
Mireu què he trobat!
Vam estar tot el matí revisant documents. Examinàvem una carpeta, fotocopiàvem
les pàgines que ens interessaven i quan acabàvem, l’anàvem a deixar
al seu lloc i n’agafàvem una altra. Pocs minuts abans de les dues en Ramon
111