OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
privar-los de mitjans de supervivència, i els demanden per «ofenses» a un
honor inexistent de qui està molt lluny de poder donar lliçons sobre el vertader
sentit de la paraula.
Però, per què tant d’aferrissament contra una petita revista mensual com
CAFÈAMBLLET Calia realment fer el trist espectacle d’intentar matar el que
podia semblar un mosquit a canonades Segurament costa d’entendre, si no
s’alça la mirada per descobrir tota la trama d’un projecte contra la sanitat
pública, que l’Albano i la Marta comencen a descobrir i a estendre gràcies a
les seves publicacions «virals» que arriben a moltíssima gent, molta més de
la que voldrien. I tot això passa quan el sistema mixt públic-privat de la sanitat
a Catalunya està en un equilibri inestable que pot decantar de manera
decisiva el projecte de Boi Ruiz d’esquarterament de l’Institut Català de la
Salut, portant al límit que la sanitat privada parasiti la pública i es quedi amb
els serveis més rendibles. L’excusa: que el sector privat administra millor.
La realitat: encariment dels servei i expulsió de les persones malaltes amb
rendes més baixes, i pitjor atenció per a la majoria de persones. Però el que
és fonamental perquè aquest procés pugui anar fent la seva tasca de talp és
que passi inadvertit: que tanta i tanta gent afectada per la pèrdua del que
és de totes i tots no se n’assabenti fins que ja sigui massa tard. I que finalment
s’empassi —ens empassem— les excuses que instal·len la desigualtat,
amanides per la retòrica d’una eficiència que sempre exclou les classes
subalternes. Es tracta que no es discuteixi el missatge publicitari de la «nostra»
televisió que el que realment funciona és un servei privat d’assistència
sanitària (gent amb poc recursos, abstenir-se)... Per això l’Albano i la Marta,
que reaccionen a l’anunci, no poden convèncer de la seva bona fe quan intenten
convèncer un gestor d’hospital de comarques que val la pena prestigiar
la sanitat pública. Havien confós el llop pel pastor... i comença la seva
lluita.
Ara ho sabem, però, de manera similar a com es guarden els secrets on dominen
les màfies de tota mena, no es podia dir. La corrupció era allí, a la
vista de molta gent. La Marta i l’Albano han contribuït, de manera decisiva, a
treure les caretes. El fet és que NO es podia permetre que es parlés obertament
a les xarxes socials de l’aristocràcia sanitària de Catalunya.
14