OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
taris ens envia un missatge dient: «Us haurien d’haver condemnat per haver-vos
quedat curts!».
El CAFÈAMBLLET, que és el que ens dóna de menjar, continua sortint puntualment
cada mes. És veritat que la Manoli s’ha d’esforçar cada dia més per vendre
anuncis, però de moment la revista ens paga un sou. Gairebé sempre.
Per una altra banda, i en gran part gràcies al senyor Josep Maria Via, moltíssima
gent s’ha assabentat que existim més enllà de la comarca de la Selva. Durant
els últims sis mesos hem recorregut Catalunya de dalt a baix participant en
xerrades, debats i conferències a què ens han convidat estudiants, assemblees,
associacions de veïns, casals... Que no sortim a TV3 Cap problema, anirem
poble per poble explicant el que hem après sobre la nostra sanitat.
El relat es va acabant i només queda una història per explicar: la del llibre que
teniu a les mans. Quan es va conèixer la sentència que ens condemnava a pagar
10.000€ als directius dels hospitals de Blanes i Calella, milers de persones es
van indignar. Durant els dies posteriors que es fes pública la sentència vam
rebre centenars de correus electrònics, missatges a Facebook i trucades telefòniques
oferint-nos ajuda per pagar la multa. És difícil explicar el que se sent
quan un jubilat et truca i et diu que la seva pensió no li permet aportar gaire,
però que, si li donem un número de compte, ell hi posarà 5 euros per ajudar-nos
a pagar la multa, a continuar explicant el que cada dia oculten els mitjans subvencionats
amb milions d’euros dels ciutadans. Vam pensar, però, que no podíem
acceptar aquells cinc euros per donar-los a uns hospitals d’on ja han
desaparegut 2,4 milions d’euros de milers de jubilats i treballadors. I si en
comptes de córrer a pagar la multa, córrer a defensar-nos, aprofitàvem l’ocasió
per passar a l’atac I si en comptes de recollir els diners per pagar la multa recollíem
els diners per publicar un llibre on s’expliqués detalladament allò que
tanta gent està interessada que no s’expliqui I si fèiem que la seva denúncia
se’ls tornés com un bumerang i posàvem noms i cognoms a alguns dels protagonistes
dels desastres que han tingut lloc a la nostra sanitat durant els últims
vint anys Vam proposar la idea als nostres lectors, a la gent que havia vist i
compartit els nostres vídeos i vam acceptar. En dotze hores vam recollir els
10.000€ que necessitàvem. Avui, quaranta-cinc dies més tard, i quatre anys
228