OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
va trobar quatre arxivadors que posaven ACTES. Va agafar les quatre carpetes,
les va portar a la taula i les vam començar a mirar en silenci. Des del primer
moment vam saber que havíem trobat un tresor. Vam obrir tots quatre arxivadors.
Teníem davant nostre les actes de les reunions mensuals del Consell
Rector on es recollia tot el que havia passat a l’hospital de Mataró entre els
anys 1992 i 1999. Perdó si hi insisteixo, però vull que quedi clara la importància
d’aquests papers. Com ja hem vist, el model de consorcis fa que els
seus consells rectors siguin la màxima autoritat en la gestió dels diners de la
Generalitat, fins i tot per sobre de la mateixa Generalitat. Hem vist també que
a Blanes i Calella l’accés a les actes havia estat impossible. És, en aquelles
actes, on queden reflectides totes les decisions, totes les deliberacions dels
membres de consell rector. Per posar un exemple, les actes de Blanes ens
permetrien conèixer els detalls de la concessió del contracte a en Bagó per fer
la cafeteria o el destí real dels 427.000 euros que la CSMS havia gastat en
cinc anys en «despeses de protocol». Mentre que les actes de Blanes i Calella
deuen recollir, sobretot, silencis i mirades cap a una altra banda («unanimitat
gairebé sempre», havia dit en Conill), les de Mataró prometien ser més mogudes,
ja que allà teníem la veu d’en Miquel Torner. Encara no havíem tret tots
els folis dels arxivadors quan els dos homes al càrrec de l’oficina van dir que
havíem de marxar. En Ramon els va demanar permís per emportar-nos les
actes, però els responsables de la delegació sindical es van negar i no quedava
temps per fer fotocòpies. En Ramon va insistir-hi, però no.
—Si voleu veniu demà, les fotocopieu i us les emporteu —va dir un
d’ells sense fer cas de la súpliques d’en Ramon.
—Va Ramon —vaig dir—, tornem demà un altre cop i llestos.
Quan vaig arribar a casa vaig trucar a l’Antía:
—Antía, demà has de venir a l’Hospital de Mataró. Al·lucinaràs!
A les 9 en punt del matí següent, l’Antía i en Ramon, que venien de Girona,
van passar a buscar-me per Breda i tots tres vam anar a Mataró. Allà ens havíem
de trobar amb l’Oriol, el cap de l’Antía, que venia de la redacció de Barcelona.
A les 11 del matí ja havíem pres l’oficina del sindicat. Durant quatre hores vam
112