OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
copiadora gran. Els documents d’en Miquel estan guardats aquí», van dir, tot obrint
una porta que donava a una habitació de poc més de sis metres quadrats. Del
terra fins al sostre les parets eren plenes de carpetes i arxivadors. Al mig, vàries
piles més d’arxivadors i un armari metàl·lic ple de papers.
—Què esteu buscant exactament —ens van preguntar els dos homes.
Jo vaig callar, i en Ramon va dir alguna cosa vaga sobre uns documents. En
Ramon sabia que en Miquel havia fet molta feina i que, com a membre del
Consell Rector, havia guardat molta documentació, però en realitat no sabíem
amb exactitud què havíem anat a buscar. I en Miquel no era allà per
orientar-nos.
Botifarres roses
Els dos homes es van posar a fer les seves coses i en Ramon i jo ens van quedar
a l’habitació. Readmissions, Vaga 89, ASSIMILATS. Allà devia haver-hi entre
400 i 500 arxivadors, cada un amb un escrit al llom. Vam estar una estona
mirant en silenci. Aquella habitació guardava anys de feina. En Ramon va triar
tres o quatre arxivadors i els va portar a la taula. Jo em vaig quedar sense saber
què agafar. Al cap de poca estona vaig veure un arxivador on es podia llegir amb
lletres vermelles escrites amb retolador: Cuines SERHS. Em va fer un salt el cor.
Vaig agafar l’arxivador i vaig anar a la taula. En Ramon estava absort amb els
altres documents, així que no li vaig dir res. Estava emocionat. Feia mesos que
intentava trencar l’enorme mur de silenci que tothom havia construït al voltant
d’en Bagó, i ara tenia tres quilos d’informació en paper, ordenada i comentada
sobre el Grup Serhs. La següent hora em va passar volant, amb el sol entrant
pel finestral d’aquella oficina del sindicat de l’Hospital de Mataró. Era el 29 de
febrer 2012.
La carpeta Cuines SERHS era una mina. Hi havia documents de tota mena:
retalls de cartells, cartes amb segell d’entrada al registre, papers volants...
Una de les empreses d’en Bagó, Cuines Serhs, s’havia fet càrrec de la cuina de
l’Hospital de Mataró. Fins llavors el servei estava gestionat directament per
personal de l’hospital, però per algun motiu, que llavors jo no coneixia, la cuina
108