OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Davant d’aquesta campanya d’insinuacions, el Consell Rector de la
CSMS ha d’informar que, com a entitat del sector públic, la seva
activitat i els seus estats comptables són absolutament transparents,
ja que, a banda d’estar auditats anualment...
I ara ve un gran moment que passarà (si algun dia s’escriu sencera) a la història
de les poca-soltades de la CSMS. Llegiu-ho i recordeu-ho, perquè un parell de
capítols més endavant ens ho passarem d’allò més bé amb aquest paràgraf:
Els estats comptables estan també fiscalitzats per la Intervenció General
de la Generalitat de Catalunya i per la Sindicatura de Comptes, sense
que, en cap moment, s’hagi constatat cap irregularitat per part dels
òrgans interventors i fiscalitzadors com s’indica en les esmentades
insinuacions publicades.
Uns autèntics mestres. Per acabar, el comunicat entonava aquella cançoneta
tan emprada de «si tens cap problema, denuncia-ho». Aquella cançoneta que
tantes vegades entonen aquells que paguen els advocats amb els diners del
poble de qui es burlen:
Hem d’instar a aquelles persones que considerin que hi ha qualsevol
irregularitat administrativa i/o econòmica que ho denunciïn a les autoritats
administratives o, si s’escau, a les judicials, als efectes que la Corporació,
els seus representants i qui ho cregui oportú, pugui exercir una defensa
legítima, adequada i justa de la honorabilitat i de qualsevol acusació.
Gestors sanitaris o censors preconstitucionals
Ara, quan ja han passat mesos de tot això, quan tota aquesta gent que feia
aquests comunicats tan patètics ha quedat totalment retratada, fins i tot fan una
mica de pena amb l’intent desesperat de mantenir en peu el seu castell de
mentides. Però en aquell moment la sensació era de ràbia. Una ràbia que la
Marta i jo moltes vegades no sabíem controlar. Què havíem de fer Trucar-los
i dir-los el nom del porc Jo m’enfilava per les parets i engegava tota mena de
juraments i malediccions. Quan jo m’ho prenia una mica millor, la dels juraments
i les malediccions era la Marta. Ens alternàvem. Teníem moltes oportu-
126