OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
exemple: Quan vam descobrir els informes sobre sanitat fets per la Sindicatura
de Comptes entre els anys 2006 i 2012 ens vam escandalitzar (tots
els detalls a la plana 241). Aquells informes fets per una institució oficial
explicaven amb tot detall fets increïblement escandalosos que havien passat
als hospitals d’arreu de Catalunya. Aquests informes, que estan a disposició
de qualsevol que els vulgui veure a la web de la institució, descrivien irregularitats
d’una gravetat esbalaïdora. Curiosament, però, quan fèiem una
cerca sobre la repercussió que aquestes informacions havien tingut als
mitjans de comunicació comprovàvem amb incredulitat el desinterès dels
mitjans sobre el tema.
L’Antía va entendre de seguida la pregunta. «Mira, hem vist el vídeo i ens sembla
un tema molt interessant. Jo no sé què vol El País, però si sé que jo i l’Oriol Güell,
el meu cap a Barcelona, creiem que aquest és un tema molt important i el volem
tractar.»
A dia d’avui jo tampoc sé què vol El País, a què es deu el seu interès i l’esforç
que ha dedicat aquests últims mesos a la investigació de la trama sanitària.
Però el que sí sé és que la feina que l’Antía i l’Oriol van fer durant els mesos
posteriors a aquesta primera reunió té un nom: periodisme. Un periodisme
que sembla haver desaparegut dels grans mitjans i que, per això, s’ha convertit
en sospitós. Lamentablement, és una sospita fundada. El Grupo Prisa, igual
que tots els grans grups de comunicació, porta anys guanyant-se la desconfiança
dels seus lectors. Per a mi, per exemple, aquesta desconfiança creix
cada vegada que llegeixo els vergonyosos articles que El País publica sobre
Amèrica Llatina.
Els mesos següents, quan l’Antía i l’Oriol van començar a destapar els escàndols
de la sanitat catalana, es van sentir veus sobre el presumpte moviment anticatalà
que s’amagava darrere aquelles revelacions.
Són opinions sobre les quals només puc dir dues coses. La primera és que al
llarg dels mesos en què vaig treballar amb l’Oriol i l’Antía mai vaig percebre cap
mena de moviment destinat a protegir cap formació política o cap persona. Una
lectura detinguda de tot el que han publicat demostra que cap partit amb
100