OnSonElsMeusDiners

Condemnats, però contents!
però, en aquest cas, cada una d’elles és a casa seva, on grava la seva part del text.
No els conec personalment, però deuen ser germans. Tots s’assemblen a Guy
Fawkes!
Cinc dies més tard de que s’hagués fet pública la sentència —el 27 d’octubre,
vaig anar esmorzar a un bar on algú s’havia deixat el diari Ara. A la plana
24 vaig trobar un article de l’escriptor Albert Sánchez Piñol titulat «Altres veus,
altres àmbits». L’article era una invitació de Sánchez Piñol a conèixer algunes
«veus poc conegudes que els agradarà saber que existeixen». La primera
d’aquestes veus de les que parlava Piñol era la de Jordi Galves, un crític literari
que des del seu bloc (undiaenlescarreres.blogspot.com) escriu unes crítiques
on «dispara contra tothom (...) Fins ara ha escrit articles demolidors contra tots
els dirigents cultural del país i gairebé totes les patums literàries (...) Qualsevol
dia rebrà de valent. Afanyin-se a llegir-lo abans que algú li tanqui el bloc. (Si els
diuen que ha estat un accident, no s’ho creguin.)»
La segona veu era la del professor Manuel Delgado. Segons Piñol el bloc de
Manuel Delgado (manueldelgadoruiz.blospot.com) «no es un bloc, és una porta
dimensional. Els adverteixo que entrar-hi pot fer trontollar algunes de les
nostres conviccions més genuïnes. Per això val la pena». Piñol fa referència a
Delgado arrel del «cert ressò» que va obtenir Delgado «quan es va mostrar
partidari del procés sobiranista. I ho va fer aportant arguments des de l’esquerra
i per l’esquerra».
La tercera veu a la que dedica l’escriptor el seu article és la del professor d’història
d’Àfrica, Ferran Iniesta, a qui descriu com «un místic en estat salvatge,
un terrorista de la paraula escrita i un Akhenaton de l’intel·lecte. Tot alhora. Si
us plau, no es poden perdre un text escrit per ell i que ara mateix sacseja internet:
‘És un tsunami, estúpids!’ Carta urgent a les esquerres jacobines.»
L’article de Sánchez Piñol proposava una última veu: el CAFÈAMBLLET.
«Per acabar, els suggereixo aquesta adreça: cafeambllet.com. Els nois de
CAFÈAMBLLET fan palès un principi bàsic: que només hi ha dues classes
de periodisme, la premsa rosa i la que tard o d’hora topa amb el poder.
223