OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
mateix és una SL, una empresa. Però l’amor per la iniciativa privada de Josep
Maria Via és curiós. L’emprenedoria del senyor Via curiosament sempre ha
estat estretament lligada als pressupostos públics. El 22 de setembre de 2003
El Triangle publicava la següent notícia:
«L’empresa de l’exsecretari del Govern viu de facturar al Govern»
Els principals clients de Gesaworld, presidida per Josep Maria Via, són el
Servei Català de la Salut, el Departament d’Economia, la mútua
L’Aliança i l’Hospital de Sant Pau.
Ens ajudes a
difondre un
resum
«L’empresa
de
l’exsecretari
del Govern
viu de
facturar al
Govern»
(…) Via Redons va crear Gesaworld el 1999 poc després de deixar
l’Administració catalana, on durant els anys vuitanta va ocupar diversos
càrrecs al Departament de Sanitat i, posteriorment, amb Xavier Trias de
conseller de Presidència, va ser secretari del Govern i de Relacions amb
el Parlament. A més de Via, la major part dels actuals directius de
Gesaworld, com Josep Lázaro o Joan Castillejo, han estat alts càrrecs al
Departament de Sanitat.
En quatre anys, el creixement de Gesaworld ha estat imparable. Segons
dades del Registre Mercantil, la societat va facturar 800.000€ l’any 2000,
pràcticament 1 milió l’any 2001 i 1,8 milions d’euros el 2002. Per tant,
entre l’any 2001 i 2002 (…) el volum de negoci es va incrementar en un
88,8%. (…) Però el que més sorprèn és que només amb una ullada al seu
web es pot comprovar que el principal client de Gesaworld és l’administració
catalana i la seva àrea d’influència. Així, aquesta consultoria ha
treballat per al Servei Català de la Salut, el Departament d’Economia i
Finances, el Consorci Sanitari Parc Taulí i l’Hospital de Sant Pau.
Aquest és només un exemple d’un fet totalment corrent al sistema sanitari
català: empresaris molt ben relacionats amb el poder polític que creen empreses
que reben contractes milionaris provinents de les administracions de les quals,
moltes vegades, aquests mateixos empresaris han estat membres. Gairebé una
dècada més tard el periodista Josep Callol publicava al Diari de Girona un reportatge
titulat «Negocis opacs de la sanitat catalana», on explicava un fet que
ja ningú nega:
156