OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
Ja ho llegiré després», vaig dir mentre tornava al pati amb els nens. Quan la Maria
va haver marxat vaig tornar a entrar a la cuina. La Marta intentava entendre
el que posava a la carta. Resumint: el senyor Via volia 20.000 € per restablir el
seu honor danyat.
Els dies posteriors a l’arribada de la carta van ser molt estressants. Era impossible
deixar de pensar en què havíem de fer, què passaria si érem condemnats,
com faríem front a la denúncia. No teníem cap advocat, no teníem diners per
pagar-ne un, no teníem propietats per fer front a la multa. En aquell moments
ens va caure tot a sobre. La tranquil·litat fingida per no preocupar la mare de
la Marta va acabar quan va sortir per la porta. Com ens podia estar passant això
Com podia ser que fóssim nosaltres els denunciats Ens vam col·lapsar. Combinàvem
constantment moments de tristor i abatiment amb moments de ràbia
i d’ira. Sabíem que eren ells els que s’havien fet rics gràcies a la sanitat. Sabíem
que eren els directius dels hospitals de Blanes i Calella els que s’estaven gastant
els nostres diners sense donar explicacions. Sabíem que era en Bagó qui estava
rebent milions per a les seves empreses de manera irregular. Però nosaltres
érem els que seuríem al banc dels acusats.
Via: un apóstol del descontrol
Després de mesos apuntant els alcaldes de Blanes, Lloret i Calella, en Bagó, en
Prat, en Manté, ens denunciava un senyor que es deia Josep Maria Via. Que
estrany, vam pensar. El senyor Via amb prou feines surt 2 minuts al vídeo. La
inclusió del senyor Josep Maria Via al vídeo es devia a un article publicat al
diari El País el 16 de febrer. En aquest article el senyor Via deia:
Los gobiernos deberían ceder la gestión de servicios sanitarios a las
empresas, ya que la gestión pública está asfixiada por los controles.
(...) La administración burocrática, ahogada por la intervención
previa y el control posterior, no consigue mejores resultados que la
gestión empresarial.
Després d’haver descobert com els gestors dels hospitals i els responsables
politics amagaven sistemàticament informació sobre el destí de milions d’euros
públics; Després d’haver comprovat com el sistema sanitari havia estat dissenyat
154