OnSonElsMeusDiners

Informe Crespo: una burla als ciutadans. Part I
a tota la normativa, directrius, instruccions i legislació aplicable a les
administracions públiques i específicament aquelles que es dicten des de
l’administració de la Generalitat en referència a les empreses públiques
i consorcis participats. El compliment d’aquestes normes, supervisat pel
propi Departament de Salut, Central de Resultats, Central de Balanços
i pels organismes competents de la Generalitat com ara la Intervenció
General o la Intervenció Delegada per a la Seguretat Social i la Sindicatura
de Comptes… garanteix un estil d’actuació.
Ara veurem quin és aquest «estil d’actuació». Tal com diu el senyor Conill, és
veritat que cada any la Intervenció General de la Generalitat rep els comptes de
la CSMS. El que no ens va dir el senyor Conill és que l’any 2005 tant la Intervenció
General com la Sindicatura de Comptes van descobrir gravíssimes irregularitats
als seus hospitals.
Principis de 2005
La Intervenció General de la Generalitat (IG) ha trobat que alguna cosa no
acaba de quadrar als comptes de la CSMS. Entre els anys 2000 i 2005 hi ha
hagut transaccions sospitoses entre la CSMS i tres persones: Xavier Crespo (en
aquell moment directiu de Centres Mèdics Selva Maresme, empresa creada per
la Corporació de Salut Maresme i La Selva), Guadalupe Oliva (dona d’en Crespo)
i Carme Aragonès (llavors directora de màrqueting de la CSMS i actualment
regidora de Benestar Social a Pineda de Mar). Però quan la IG intenta investigar
què estava passant, els mateixos directius de la CSMS li posen impediments
per investigar.
«La IG —van argumentar els directius de la CSMS— té com a competència les
entitats directament lligades a la Generalitat. El cas de la CSMS és diferent, ja que
pertany al sector concertat i, per tant, no hem de retre comptes davant la IG més
enllà de les obligacions que tenim.» Va haver-hi un estira i arronsa per determinar
si la IG podia o no demanar-los explicacions, ja que no era del tot clar. Com hem
vist, al sistema sanitari català és difícil trobar la línea divisòria d’allò que és
públic i d’allò que és privat. La CSMS és pública, però sembla que no tant com
per ser fiscalitzada per la IG. Aquest primer intent va funcionar. Ja ho havia
advertit Joan Ridao deu anys abans al Parlament:
173