OnSonElsMeusDiners

CAPÍTOL 4
Entenent el Matrix sanitari
A l’estiu la feina a la revista baixa molt. Els anunciants estan de vacances o
aprofitant la temporada turística. Fer publicitat al CAFÈAMBLLET no és una prioritat
ni pels uns ni pels altres. La Marta va estar tot aquell estiu de 2011 treballant
cada dia a l’Hospital de Granollers. Els nens marxaven a banyar-se a la piscina
d’uns veïns i jo dedicava llargues estones a la lectura de BOE, lleis i articles
sobre el funcionament del sistema sanitari. A l’oficina-garatge feia una calor
insuportable i, a falta d’aire condicionat i d’un ordinador portàtil, vaig muntar
una taula al pati, sota un arbre, per poder treballar còmodament. Cada matí
muntava la meva oficina i a la nit desconnectava els aparells i els tornava a
endreçar. Quan aixecava la vista de la pantalla podia veure les faldes del turó del
Morou i els pics del Montseny. Enmig d’aquella tranquil·litat, d’aquella soledat
i d’aquella calor, vaig començar a entendre moltes coses.
Després de mesos barallant-nos amb els alcaldes i els gestors dels hospitals,
una idea s’anava fent cada vegada més forta: darrere els silencis dels alcaldes i
gestors s’amagava una cosa molt més grossa que uns informes o unes despeses
de protocol. Com més voltes li donàvem al tema, més clarament vèiem que el
problema era general, de tota la sanitat catalana. No es tractava només d’un
alcalde a qui no li agradava contestar preguntes, ni d’un empresari que hagués
obtingut algun contracte non sancto. Estàvem parlant del fet que el que vam
descobrir als hospitals de Blanes i Calella era la manera normal de funcionar
de tot el sistema sanitari.
Ens va costar molt entendre com funcionava el sistema sanitari, quina era la
seva estructura. La seva complexitat era part de la trampa. Tot el llenguatge
57