OnSonElsMeusDiners

CAPÍTOL 14
Informe Crespo: una burla
als ciutadans. Part II
La informació continguda al vot particular era molt bona. Per això calia jugar
bé les cartes. Quan vam acabar de xerrar a la plaça Catalunya, la Marta i jo vam
aprofitar que érem a prop de la redacció de El País per ensenyar-li aquells tres
folis meravellosos a l’Oriol.
—Hola, volem parlar amb Oriol Güell —li vam dir al recepcionista.
—Un moment, ara el truco.
Trenta segons més tard es va obrir una porta per on va sortir l’Oriol, amb un
gran somriure i... tres folis a la mà.
—Mireu el que tinc! —ens va dir l’Oriol donant-nos els papers.
—Ostres! —va dir la Marta traient els nostres de la seva bossa—. Són
iguals que els nostres!
Vam riure una bona estona. L’Oriol també havia aconseguit el vot particular.
Després de mesos de feina, de buscar a les fosques, aquells tres folis significàvem
molt per a tots nosaltres.
Vam entrar a la redacció del diari i l’Oriol es va posar a buscar documents als arxius
per veure si hi havia algun vestigi d’aquella història. Efectivament, El País havia
publicat alguna cosa l’any 2009 quan el Tribunal de Cuentas va arxivar l’informe de
la IG que li havia enviat la Sindicatura. Però de l’informe d’Agustí Colom, res de res.
181