OnSonElsMeusDiners

Artur Mas: on són els meus diners
tes de l’Estat o d’altres administracions veurem que els diners públics sovint es
destinen a enriquir i reforçar unes elits i no pas a cobrir les necessitats bàsiques
de la població: sanitat, educació, habitatge... Resulta que vivint en un sistema
que fomenta el consum per sobre de moltes altres coses, els «clients» hem
deixat de tenir la raó. Ens toca treballar per deixar de ser vistos i de creure’ns
«clients» i per redefinir la paraula ciutadania. Hem de deixar de ser ciutadans
passius per participar de la vida política, és a dir, decidir cada dia com volem
que sigui la nostra societat i com volem que sigui la seva economia.
Si volem lluitar contra la corrupció, hem d’aprofitar aquest moment en què
s’estan destapant cada cop més trames de corrupció política per exigir transparència
de veritat, no ens podem conformar amb una llei dictada pels mateixos
que han estat corruptes o han encobert qui ho ha estat. Hem d’exigir els mecanismes
per posar a disposició de la ciutadania tanta informació com considerem
necessària, i això només ho aconseguirem amb la pràctica, convertint-nos en
auditors ciutadans, tornant a donar el valor que té la curiositat humana i mantenint-nos
constants en aquesta lluita col·lectiva.
Però amb això no n’hi haurà prou. Si assolim un nivell més alt de transparència,
ens caldran mecanismes de control constants des de la ciutadania. I no
podem permetre que aquests es dissenyin des d’un despatx. L’assaig de pràctiques
de control, els errors i els encerts, són els que ens ajudaran a definir
com han de ser aquests mecanismes per evitar la corrupció i les pràctiques
opaques en la gestió dels nostres diners. Com a exemple podem prendre la
intervenció de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i del Tribunal de Cuentas
per fiscalitzar els comptes d’institucions públiques: la poca transparència,
la mala gestió i la més que probable corrupció albergada en el cas Crespo,
denunciada per CAFÈAMB LLET, han posat en evidència una vegada més la dependència
política d’aquestes institucions. Si bé la Sindicatura va realitzar una
auditoria l’any 2006 a l’empresa Centros Médicos Selva Maresme (CMSM)
en què informava de múltiples irregularitats, aquesta es va quedar tancada en
un calaix. Ens podem alegrar, en part, de la valentia d’una persona anònima
que va filtrar l’informe a la premsa a través d’El País, però són una alegria i
una valentia a mitges, ja que quan ho va fer els presumptes delictes ja havien
pràcticament prescrit.
322