OnSonElsMeusDiners

Condemnats, però contents!
distes que ho volguessin ens poguessin donar suport. Amb el suport tècnic de
Chris Moya, autor de Global Voices a Catalunya, la Lali va fer públic el manifest
#MésCAFÈAMBLLET:
(...) La sentència és alarmant, no només perquè la justícia ha resolt el
cas de CAFÈAMBLLET amb rapidesa i molt abans que hagin arribat als
jutjats els casos de corrupció que ha revelat, sinó també perquè suposa
una amenaça clara per a la llibertat d’expressió i d’informació i per al
periodisme crític i independent. Si alguna cosa posa de manifest la
tasca, valenta, de CAFÈAMBLLET és l’absència total de transparència per
banda dels gestors públics i la passivitat de tots aquells —mitjans de
comunicació inclosos— que els haurien de fiscalitzar.(...)
CAFÈAMBLLET té el suport de col·lectius i persones que batallen a diari per
la sanitat pública i d’altres ciutadans i plataformes solidàries, però, tret
d’algunes excepcions, encara no té el dels periodistes com a col·lectiu.
Animem des d’aquí tots els professionals de la informació —estiguin
col·legiats o no, ho siguin de carrera o no, treballin on treballin, estiguin
en actiu o en atur— a signar aquest text en defensa i en solidaritat amb
Marta Sibina i Albano Dante. Sobretot perquè CAFÈAMBLLET pugui
continuar fent sense obstacles, pressions, ni amenaces la seva feina, però
també perquè ens hi juguem molt tots.
Tots som CAFÈAMBLLET; tots hauríem de ser #mésCAFÈAMBLLET
Amb aquest manifest van passar dues coses molt importants per a la Marta i
per a mi. En primer lloc, cal recordar que ni la Marta ni jo som periodistes de
formació. Jo havia estudiat filologia anglesa (carrera que encara no he acabat) i
la Marta és diplomada en infermeria. Durant tots els mesos que vam treballar
en la investigació sobre la sanitat pública, més d’una vegada vam haver d’escoltar
que nosaltres no érem periodistes. Ens ho van retreure, primer, alguns
gestors sanitaris de la CSMS amb la intenció de desacreditar la informació que
estàvem publicant i que els estava deixant en total evidència. Ens ho va recordar
la Lorena Sànchez, regidora de Calella, qui va justificar la negativa de l’alcaldessa
Montserrat Candini a respondre’ns perquè «per a nosaltres no sou ni periodistes».
Inclús el senyor Josep Maria Via, a la seva demanda, advertia la jutgessa
que ni la Marta ni jo estàvem col·legiats al Col·legi de Periodistes. Per demos-
219