OnSonElsMeusDiners

Els papers de Mataró
El llegat de Miquel Torner
En Miquel Torner i Roca era president del Comitè d’Empresa de l’antic hospital
de Mataró als anys vuitanta, quan s’estava gestant el model català i quan el CHC
estava en plena expansió arreu de Catalunya. En el moment en què el CHC va
posar l’ull sobre el seu hospital, en Miquel Torner formava part del seu Consell
Rector. Contràriament al que hem vist a Blanes, on només hi havia dos representants
polítics, en aquest Consell Rector també hi havia representants dels
treballadors. Un d’aquests representants era en Miquel Torner, i això li va permetre
ser testimoni de primera fila de les maniobres escandaloses del CHC a
Mataró. Per aquest motiu en Ramon i jo érem allà, per veure tota la documentació
que durant aquells anys va anar recollint en Miquel. El problema, però,
era que en Miquel ja no hi era. Feia poc que una malaltia l’havia apartat de la
feina i no ens podia ajudar.
Després de tants mesos treballant davant d’un ordinador, llegint documents
electrònics, revisant enllaços i PDF, el fet d’agafar un cotxe i recórrer seixanta
quilòmetres per arribar a l’Hospital de Mataró se’m feia estrany. És veritat que
tots els grans periodistes parlen de la importància de «trepitjar carrer», d’escapar
de la rutina de l’ordinador i tenir contacte amb el món real. Sempre he estat
d’acord amb això, però, sense haver estudiat periodisme, m’atreviré a posar
algun matís a aquest discurs.
Per un costat, les trames ordides pel poder no es teixeixen als bars dels barris
obrers ni a les portes dels mercats municipals. Ni tan sols al Parlament ni als
plens municipals. Durant els mesos que portàvem investigant havíem après
que el destí de la sanitat pública es construïa (i es destruïa) a luxosos despatxos
d’advocats de la part alta de Barcelona, al palau neoclàssic que serveix de seu al
CHC i a les oficines de consultores estretament lligades a membres dels partits
polítics. Per entendre l’entramat, per entendre el que havia passat i el que estava
passant, no n’hi havia prou amb anar a la porta dels hospitals a escoltar les
queixes dels ciutadans. Calia mirar l’hemeroteca, bussejar entre informes mercantils
i consultar BOE i DOGC fins a altes hores de la nit.
La segona matisació al mantra de «cal sortir al carrer» és que sí, cal sortir al
carrer, però cal sortir preparat, cal conèixer el tema a fons, cal saber quins són
105